T.9. EDUCACIÓ DE QUALITAT

Escola és el nom genèric de qualsevol centre docent, centre d’ensenyament, centre educatiu, col·legi o institució educativa, és a dir, tota institució que imparteix educació o ensenyament. És el lloc on s’inculca la cultura als nostres infants i s’ensenya coneixements.

Quan parlem d’escola fem referència a institució, establiment, més que edifici és el clima que crea per ensenyar, on es fa constar de les persones i treballadors (professors i alumnes) on aquí les persones fan escola; per a que puguin incorporar-se en la nostra cultura i societat. L’educació que s’imparteix en aquest tipus d’institució ha de tenir qualitat, equitat i excel·lència. Una escola amb autonomia i compte de resultats.

Funció de l’Estat a l’escola

L’Estat ha de complir el paper de garant de la integritat de la funció educativa, per tant la seva funció és inspeccionar i supervisar per un costat i, per l’altre, governar, el qual es transmet en:

·         Legislació, per a la creació de normes de compliment obligatòries.

·         Execució, per portar a la pràctica les normes legals de què la societat disposa.

·         Justícia, que consisteix en l’aplicació de diversos càstigs a aquelles persones que no compleixen les normes legals.

ESCOLES

·         Escola Pere Vila:

El "Grup Escolar Pere Vila" va ser inaugurat l'any 1931 juntament amb altres deu grups escolars, dins del projecte de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona per la millora de l'escola pública de la ciutat dinamitzat per Manuel Ainaud.

Manuel Ainaud ideà també el Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona (1922), gràcies al qual pogué formar i triar els mestres que infongueren l'esperit de la nova pedagogia als grups escolars. "A través d'aquest organisme Manuel Ainaud emprengué la seva obra a favor d'unes escoles noves. En col·laboració amb l'arquitecte Josep Goday, que projectà uns excel·lents edificis, i, entre els anys 1917 i 1934, creà un conjunt d'escoles que ràpidament adquiriren un prestigi internacional: els grups Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Milà i Fontanals i Ramon Llull i les escoles del Bosc, del Mar, del Guinardó, de la Farigola i de Vil·la Joana".

Aquest projecte, recollit al llibre "Les construccions escolars de Barcelona", editat el desembre de 1921 per l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament, va ser aturat durant la dictadura del general Primo de Rivera. Manuel Ainaud fou destituït, però, caiguda la dictadura, fou reposat en el seu càrrec (1930) i novament emprengué la tasca interrompuda, que continuà fins al final de la seva vida.

La tasca de renovació pedagògica i de dignificació de l'escola pública de Barcelona fou escapçada per la dictadura franquista; els mestres dels Grups Escolars van ser depurats. Separat del seu lloc de treball el 1939, el director del "Grup Escolar Pere Vila", Félix Martí Alpera, així com molts altres mestres, van ser substituïts per persones afins al règim

"La lliçó de política educativa, d’educació i d'escola públiques, que ens donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: la del somni, la de la tensió per l’educació, la de la ràbia, la de la justícia per acomplir un dret, la del treball i la il·lusió, la de l’atenta observació, la de la imaginació, la de la col·laboració i la de la bonhomia i el bon humor, la del sentinella del deure envers l’educació de cada infant en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat."

Marta Mata, L'educació pública, l'escola pública en: Raimon Portell, Marta Mata: El camí de l'escola, Barcelona, 2007

Missió

La seva missió és materialitzar el dret a l’educació bàsica de qualitat per una ciutadania que ha de viure en el món del segle XXI.
Formen els seus alumnes perquè siguin capaços de desenvolupar-se com a persones competents i equilibrades i ciutadans responsables en una societat plural, diversa i canviant

Visió

L’Escola Pere Vila aspira a ser un centre educatiu de referència per l’entorn i per la ciutat perquè vol:

·         ser un centre acollidor i inclusiu, capaç d’atendre amb qualitat tot l’alumnat tot donant resposta a les seves necessitats educatives i d’estils d’aprenentatge.

·         ser un centre on l’alumnat pugui gaudir d’una experiència emocional positiva que els permeti créixer i aprendre en un context afavoridor pel seu desenvolupament com a persones i ciutadans en col·laboració amb les famílies.

·         ser un centre que faciliti als mestres i altres professionals les condicions òptimes pel desenvolupament de la tasca docent amb qualitat.

·         ser un centre que activi la sensibilitat envers la diversitat, l’ interès pel coneixement i el sentiment de pertinença al centre de tots els membres de la comunitat educativa.

·         que tots el seu alumnat assoleixi les competències bàsiques que els permeti un aprendre a aprendre al llarg de la vida.

·         que tot l’alumnat desenvolupi l’ interès pel coneixement en les diverses vessants: pensament, ciència, literatura, llengües estrangeres, arts plàstiques i música.

·         ser un centre que fomenti el treball rigorós, en equip i cooperatiu.

·         ser un centre que col·labori, participi i es coordini amb els altres centres, els serveis i les entitats de l’entorn social del territori per a sumar esforços i oferir una educació coherent.

·         ser un centre innovador, tot recordant els seus orígens i la seva història, i oferir una continuïtat de tota l’etapa obligatòria mitjançant la coordinació amb l’ Institut Pau Claris fins a l’assoliment de l’Institut-Escola

·         participar en l’assoliment de la cohesió social oferint un servei on tots els alumnes i les alumnes gaudeixin de l’escola com una oportunitat de convivència i aprenentatge que els permeti superar les diferències per raó d’origen social o econòmic.

“Aprendre és, en darrera instància, un acte individual que es dóna en un context social. Aleshores, una escola ha de ser un espai que permeti que cada criatura, que cada nena i cada nen, que cada jove desenvolupi al màxim les seves capacitats i que allò que aprèn – allò que acaba sent- ho posi al servei dels altres.”

Text escrit per Jaume Cela i Juli Palou, del plafó "Context Social " per l'exposició de la Xarxa 0-18.

Valors

L’Escola Pere Vila defineix com a propis aquells valors que són compartits per la major part dels membres de la comunitat educativa i que s’han d’entendre des de la perspectiva dels pilars per una educació del s. XXI (aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a aprendre i aprendre a ser) :

• el respecte al pluralisme.
• la pau i la convivència.
• la coeducació.
• la participació i el treball en equip.
• l’esperit crític i la responsabilitat.
• la creativitat.
• la comunicació amb les famílies.
• la col·laboració amb l'entorn social.
• el respecte al medi ambient i la sostenibilitat.
• els hàbits saludables.
• la diversitat cultural i lingüística.
• la innovació pedagògica.
• el sentit de l’ humor

 

“Una escola és un temps i un espai que ens ha de permetre assajar formes útils de convivència que després podrem exportar a altres àmbits socials.”

Text de Jaume Cela i Juli Palou, del plafó "Convivència" per l’exposició de la Xarxa 0-18

·         Escola Ramon Llull

Característiques

·         Són una escola de caràcter públic.

·         La llengua catalana és la llengua vehicular i d’aprenentatges a tota la Comunitat Educativa iniciant-se la llengua castellana i la llengua anglesa a partir del Primer Nivell del Cicle Inicial de Primària (1r).

·         Prioritzen l’assoliment de les capacitats a l’educació infantil i de les competències bàsiques a primària, que afavoreixen l’autonomia necessària per a l’aprenentatge i per al desenvolupament personal i social.

·         L’escola treballa per al desenvolupament de l’esperit crític, la capacitat d’observació, anàlisi i investigació, i l’autonomia dels alumnes i potencia un ensenyament actiu en el qual es desenvolupen la iniciativa i la creativitat.

·         Fomenta un bon clima de convivència en què es potencia el respecte, la solidaritat i la inclusió, per a aconseguir una educació integral dels alumnes.

Proposta educativa

La proposta educativa es fomenta des de la seva fundació l’any 1946 en uns principis bàsics: formar alumnes a través d’una àmplia formació intel·lectual i humana mitjançant l’estudi, el treball, l’esforç, l’atenció a la diversitat i la potenciació dels valors humans de respecte, solidaritat, esforç, il·lusió per la feina ben feta, a fi d’aconseguir el ple desenvolupament de la personalitat dels alumnes.

Des del seu inici s’han desenvolupat com a escola innovadora, amb visió de futur, que capacita als alumnes a resoldre plenament els seus reptes que se’ls pugui presentar en una societat tan canviant com la que estem vivint.
És una escola catalana, integradora, que partint de la pròpia identitat i cultura s’obren a una concepció àmplia del món amb el respecte a les diferents realitats socials que ens envolten.
És una escola acollidora en la què els nens i nenes se senten actors importants del seu aprenentatge, i on les famílies troben el suport necessari per a dur a terme la seva tasca educativa.

El Projecte Educatiu inclou una metodologia oberta i flexible capaç d’integrar en cada moment els avenços pedagògics i tecnològics per tal de mantenir-se en constant actualització possibilitant l’èxit en els estudis i en el món laboral i sempre dotant els seus alumnes d’unes competències bàsiques imprescindibles en el món actual, tenint sempre present la formació integral de la persona.
Pretenen que els alumnes aprenguin a aprendre, a pensar, a ser. Que tinguin un coneixement profund de les llengües estrangeres. Que posin èmfasi per la recerca, l’experimentació, l’estudi, el diàleg i la pròpia exigència. És molt important una bona acció tutorial que orienti tan des del punt de vista personal com el didàctic i professional a fi d’ajudar a l’alumne al seu propi coneixement i autoestima.
La societat futura necessitarà uns ciutadans democràtics, capaços de conviure en la diferència, molt ben preparats intel·lectualment i amb una gran capacitat de diàleg.
La tasca educativa d’aquesta escola és possible gràcies al clima de convivència, col·laboració i respecte entre tots els estaments, titularitat, professors, pares i mares i alumnes.

Objectius

• Una amplia formació intel·lectual i humana mitjançant l'estudi, el treball i l'esforç, l'atenció a la diversitat i la potenciació dels valors humans, a fi d'aconseguir el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne

• Pretenen que els alumnes aprenguin a aprendre.

• Coneixement progressiu de la llengua anglesa,  com a llengua d'ús.

• El projecte educatiu inclou una metodologia oberta i flexible capaç d'integrar en cada moment els avenços pedagògics i tecnològics per tal de mantenir-se en constant actualització.

• Desvetllar la inquietud per la recerca, l'estudi i la il·lusió per la feina ben feta que possibiliti l'èxit en els estudis superiors i en el món del treball.

• Ampli desenvolupament de l'acció Tutorial, Orientació Professional i psicològica a fi d'ajudar l'alumne al seu propi coneixement i autoestima.

• Ofereixen un ensenyament de qualitat des de l'Educació Infantil fins al final.

Ofereix

·         Una escola plural, democràtica i no confessional.

·         Una escola que promou l’educació integral dels seus alumnes.

·         Una escola que afavoreix el desenvolupament de la disciplina, solidaritat, comprensió, tolerància, prudència, respecte i responsabilitat a partir de la reflexió i actuació sobre el medi més immediat, tant social com natural.

·         Una escola que imparteix els nivells educatius d’educació.

·         L’ensenyament es fa íntegrament en català i s’introdueix la llengua estrangera.

·         Escola Vila Olímpica

És  una escola oberta al barri, a Barcelona, a Europa i al món. Tenen una relació de col·laboració amb les famílies que porten els nens i les nenes al centre. Creuen que és bo que el món dels infants entri a l'escola a través de les famílies. És per això, que fan activitats que fomenten aquest contacte entre l'escola i la família. Ajuden els nens i les nenes en el seu creixement personal a partir d’un ambient de confiança i d’exigència que afavoreix el desenvolupament de l’autonomia personal i de l’autoestima perquè ambdues característiques són necessàries per a un desenvolupament harmònic dels infants.
Procuren establir relacions de cooperació dintre de l’aula i de l’escola per estimular la interacció entre els nens i les nenes i d’aquesta manera, facilitar la seva relació social i els seus aprenentatges.
Pensen que, a partir de les diferències que hi ha entre uns i altres, poden fomentar el desenvolupament de tots i cadascun dels nostres alumnes. Integren les tecnologies actuals com a mitjans d’aprenentatge i de comunicació.

L’educació

L’educació ( del llatí educere”guiar, conduir” o educare “formar, instruir”) es pot definir com:

·         El procés multidireccional mitjançant el qual es transmeten els coneixements, valors, costums i formes d’actuar. L’educació no només es produeix a través de la paraula: està present en totes les nostres accions, sentiments i actituds.

·         El procés de vinculació i conscienciació cultural, moral i conductual. Així, a través de l’educació, les noves generacions assimilen i aprenen els nous coneixements, normes de conducta, maneres de ser i diferents formes de veure el món respecte a generacions anteriors, creant de noves visions.

·         Procés de socialització formal dels individus d’una societat.

·         L’educació es comparteix entre les persones per mitjà de les nostres idees, cultura, coneixements,...respectant sempre als demés. Aquesta no es dóna sempre a classe.

Existeixen 3 tipus d’educació:

·         La formal, que fa referència als àmbits de les escoles, instituts, universitats, mòduls,...

·         La no formal, que es refereix a cursos, acadèmies,...

·         Informal, que abasta la formal i la no formal, és l’educació que s’adquireix al llarg de la vida.

Objectius:

• Incentivar el procés d’estructuració del pensament, de la imaginació creadora, les formes d’expressió personal i de comunicació verbal.

• Afavorir el procés de maduració dels infants.

• Estimular hàbits d’integració social, de convivència grupal, de solidaritat i cooperació i de conservació del medi ambient.

• Desenvolupar la creativitat de l’individu.

• Enfortir la vinculació entre institució educativa i la família.

• Prevenir i atendre les desigualtats físiques, psíquiques i socials.

Concepte d’educació:

·         L’educació és un procés de socialització i endoculturació de les persones a través del qual es desenvolupen capacitats físiques i intel·lectuals, habilitats, destreses, tècniques d’estudi i formes de comportament ordenades amb un mateix fi social.

La funció de l’educació és ajudar i orientar a l’educand per conservar i utilitzar els valors de la cultura que se li imparteix, enfortint la identitat nacional.

L’avaluació

L’avaluació és un procés que procura determinar la pertinença, eficàcia, eficiència i impacte de les activitats formatives dels objectius específics. Constitueix una eina administrativa d’aprenentatge i un procés organitzatiu orientant a l’acció per millorar tant en les activitats, com en la planificació i en la presa de futures decisions.

El que no ha de fer l’avaluació és categoritzar. La categorització del coneixement impedeix de manera efectiva l’avanç en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Tampoc ha de generalitzar. Així com tot coneixement és diferent, tot procés que comporta  és diferent per a cada persona, és a dir, tots aprenem de manera diferent, no hem de generalitzar, però si establir uns criteris. Tampoc és qualificar: assignar a un número no significa coneixement, llavors, avaluar no és qualificar.

L’avaluació educativa és un procés sistemàtic i dirigit, en el qual intervenen una sèrie d’elements. Aquests elements ens permeten determinar si un subjecte ha arribat a tots els objectius plantejats, propiciant amb cadascun d’ells un canvi en la seva actitud de manera significativa.
També existeix la necessitat de capacitar a l’alumnat en el seu auto aprenentatge, com un procés de desenvolupament personal. Cada alumne és un ser únic, el que mostra un element clau dins del procés d’avaluació.

L’avaluació es pot conceptualitzar com un procés dinàmic, continu i sistemàtic, enfocat cap als canvis de les conductes i rendiments dels alumnes, mitjançant el qual es verifica els èxits adquirits en funció dels objectius proposats. I és aquest per al docent el perfeccionament de la seva raó d’ ésser. 

Una educació de qualitat per a tots i totes

El terme qualitat expressa un concepte molt abstracte que cada persona entén a la seva manera segons la seva experiència. La qualitat de l’educació: educació és universal.

Les transformacions socials, econòmiques i culturals experimentades per la nostra societat plantegen nous reptes i majors exigències per millorar la qualitat de l’educació. Cal realitzar un diagnòstic seriós dels principals problemes del nostra sistema educatiu i definir les mesures necessàries per poder resoldre’ls. Aquestes mesures necessàries han d’oferir una educació de qualitat per a tots i totes, dirigides tant als que tenen més dificultats d’aprenentatge com als que tenen major capacitat i motivació per aprendre.

Un sistema educatiu de qualitat ha d’assumir el compromís d’elevar el nivell de formació de tot l’alumnat, sigui quin sigui el seu origen social o procedència i la seva situació, sense limitar les seves possibilitats futures. Més educació i millor educació per a tots i totes: aquest és el camí a seguir.

Per això, és necessari intervenir a temps de superar les dificultats per prevenir el fracàs escolar. Es tracta de posar en marxa les actuacions necessàries per a seguir avançant en la direcció que tota la població escolar adquireix en la seva formació bàsica, tant per a continuar estudis posteriors com per a garantir, en les millors condicions possibles, la seva inserció social i laboral.

Cal reforçar el paper de dotar als alumnes de més autonomia. S’exigeix que els centres educatius tinguin més autonomia per a organitzar una resposta educativa ajustada a les necessitats del alumnes. 


És imprescindible també donar suport a la tasca del professorat i afavorir el seu reconeixement social, així com adoptar mesures orientades a millorar la convivència en els centres educatius, potenciant el diàleg i una major col·laboració entre les famílies i les escoles.

Es parla de la cultura de l’esforç; és necessari l’esforç de tots: del Govern, de les famílies, del professorat, de l’alumnat i, en definitiva, de la societat, que ha de mostrar un compromís major amb l’educació dels joves. Per tant, és necessari invertir més en educació.

No hi ha possibilitat de millorar la qualitat de l’educació sense comptar amb els que després seran els principals protagonistes dels canvis, el professorat, l’alumnat i les seves famílies. E n cas contrari qualsevol canvi que es proposi està condemnat al fracàs.

EXERCICIS REALITZATS PER: Anna Esteban i Ana Cabello

Activitat 15: Lectura, notes i comentari d’algun punt del document La qualitat de l’educació. Preocupació i retòrica, per Matí Teixidó

Comentari sobre: la funció corporativa dels pares amb l’escola.

Antigament, les famílies no estaven involucrades amb l’escola, és a dir, amb les activitats que realitzaven els infants, el seu seguiment, el seu rendiment acadèmic, si tenien problemes a l’hora d’adquirir aprenentatges, etc. Desenvolupaven com un paper secundari perquè no se’ls tenia en compte en l’educació dels infants. Això comportava un problema respecte els infants, ja que l’ensenyament proporcionat a l’escola no era continuat a casa i les famílies no eren assabentades del seu procés educatiu. Tampoc eren conscients de les relacions socials amb el seu grup d’iguals i amb el professor.

Això va donar lloc a que les famílies lluitessin per tenir informació sobre el desenvolupament educatiu, social, intel·lectual, etc. i la participació amb el centre escolar dels seus fills. És un aspecte molt important perquè la família és el primer agent en el qual es basa l’educació dels infants. Els pares volien mantenir un contacte directe amb els professors per intercanviar tota aquella informació important en el procés educatiu.

Amb el pas del temps van aconseguir participar amb l’escola, mitjançant reunions grupals, entrevistes individuals, en les que es portaven a terme tot un seguit d’intercanvi d’informacions sobre els infants com la manera de com funciona el centre.

Posteriorment es va crear una Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA), en la qual l’objectiu primordial era mantenir contacte entre les famílies i l’escola contínuament. En aquesta associació, els pares s’encarregaven de portar a terme activitats educatives pels nens, com per exemple, extraescolars, sortides, colònies, esplais d’estiu, etc. en la que els pares participaven activament en aquestes activitats gaudint-les amb els infants.

Com a conclusió, observem que abans les famílies no estaven al corrent del procés educatiu dels seus fills, com també que no desenvolupaven cap paper integra dins de l’escola. La distància entre pares i mestres era molt elevada, ja que no intercanviaven cap tipus d’informació entre ells. Aquest fet ha evolucionat molt i ha produït un gran pas en la interacció entre la família i l’equip docent, deixant que les famílies puguin participar i opinar sobre les activitats realitzades a l’escola, inclús poder organitzar-les mitjançant l’AMPA.

Activitat 16: Ressenyar els continguts rellevants que cal conèixer de la LEC: principis educatius, règim lingüístic, carta de compromís educatiu i drets i deures dels alumnes.

ARTICLE 2. PRINCIPIS RECTORS DEL SISTEMA EDUCATIU

1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l'Estatut, es regeix pels principis generals següents:

• a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l'Estatut i la resta de legislació vigent.
• b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d'una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat.
• c) La universalitat i l'equitat com a garantia d'igualtat d'oportunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.
• d) El respecte de la llibertat d'ensenyament, la llibertat de creació de centres, la llibertat d'elecció entre centres públics o centres altres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels alumnes.
• e) El pluralisme.
• f) La inclusió escolar i la cohesió social.
• g) La qualitat de l'educació, que possibilita l'assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l'excel·lència, en un context d'equitat.
• h) El conreu del coneixement de Catalunya i l'arrelament dels alumnes al país, i el respecte a la convivència.
• i) El respecte i el coneixement del propi cos.
• j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans.
• k) El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge.
• l) El foment de l'emprenedoria.
• m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.
• n) L'afavoriment de l'educació més enllà de l'escola.
• o) L'educació al llarg de la vida.
• p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions.
• q) L'exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.

2. El sistema educatiu es regeix pels principis específics següents:

• a) La formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat, amb un ensenyament de base científica, que ha d'ésser laic, d'acord amb l'Estatut, en els centres públics i en els centres privats en què ho determini llur caràcter propi.
• b) La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribueixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa i la satisfacció personals.
• c) La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als alumnes la plena integració social i laboral.
• d) L'habilitació per a l'aprenentatge permanent.
• e) L'estímul i el reconeixement de l'esforç i la valoració del rigor, l'honestedat i la constància en el treball.
• f) La capacitació per a exercir activament la ciutadania.
• g) L'aplicació general de criteris i procediments d'avaluació.
• h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals.
• i) La competència per a l'anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.

3. El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius següents:

• a) El funcionament integrat i la gestió descentralitzada.
• b) La flexibilitat suficient per anar-se adequant a les necessitats canviants de la societat. c) L'autonomia de cada centre.
• d) La participació de la comunitat educativa.
• e) La promoció del reconeixement social i professional del professorat.
• f) El compromís de les famílies en el procés educatiu i l'estímul i el suport per a fer-lo possible.
• g) La programació de les necessitats educatives territorialment i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts amb fons públics.
• h) La col·laboració, la cooperació i la coresponsabilització amb els ajuntaments i altres administracions públiques.

ARTICLE 9. RÈGIM LINGÜÍSTIC 

1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels principis que estableix aquest títol i per les disposicions reglamentàries de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.

2. Correspon al Govern, d'acord amb l'article 53, determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació i la regulació del marc horari.

*ARTICLE 10. DRET I DEURE DE CONÈIXER LES LLENGÜES OFICIALS 

1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l'ensenyament obligatori, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
2. Els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.

3. Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l'ensenyament d'idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de l'ensenyament i l'àmbit professional respectius.
4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l'exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d'acord amb el que estableix l'article 6.2 de l'Estatut, una oferta suficient d'ensenyament del català.

*ARTICLE 11. EL CATALÀ, LLENGUA VEHICULAR I D'APRENENTATGE 

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu.
2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d'acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.

*ARTICLE 12. LLENGÜES ESTRANGERES 

1. Els currículums aprovats pel Govern han d'incloure l'ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l'objectiu que els alumnes adquireixin les competències d'escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
2. El projecte lingüístic ha de determinar, d'acord amb les prescripcions del Departament, quina llengua estrangera s'imparteix com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.
3. 3. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres. En el primer supòsit, es requereix autorització del Departament.

*ARTICLE 13. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT, DELS PROFESSIONALS D'ATENCIÓ EDUCATIVA I DEL PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS 

1. Els mestres i els professors de tots els centres han de tenir la titulació requerida i han d'acreditar, en la forma que es determini per reglament, el domini de les dues llengües oficials, de manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, en l'exercici de la funció docent. Els mestres i els professors, en l'exercici de llur funció, han d'emprar normalment el català, tant en les activitats d'ensenyament i aprenentatge com en l'àmbit general del centre.
2. El Departament ha d'adoptar les mesures necessàries per a actualitzar la competència lingüística del professorat i ha de promoure la creació i la utilització d'eines didàctiques que facilitin l'ensenyament del català i en català.

3. Els professionals d'atenció educativa i el personal d'administració i serveis dels centres educatius han de conèixer el català i el castellà, de manera que estiguin en condicions de fer-ne un ús adequat en l'exercici de les funcions corresponents. El Departament ha d'establir els mecanismes i les condicions que permetin assegurar el coneixement i el domini del català i del castellà del personal no docent de l'Administració educativa.

*ARTICLE 14. PROJECTE LINGÜÍSTIC 

1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.

2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:
• a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
• b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.
• c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
• d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
• e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.

*ARTICLE 15. PROGRAMES D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA 

1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.
2. Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.

*ARTICLE 16. EL CATALÀ, LLENGUA OFICIAL DE L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA A CATALUNYA 

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.
2. L'Administració educativa i els centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.
3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.

4. Els centres han d'expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.
5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.

*ARTICLE 17. RÈGIM LINGÜÍSTIC ALS CENTRES EDUCATIUS DE L'ARAN 

1. L'occità, denominat aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori, d'acord amb l'article 6.5 de l'Estatut, i com a tal és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres educatius de l'Aran.
2. Totes les referències que fa aquest títol al català com a llengua pròpia de l'ensenyament a Catalunya, s'estenen a l'occità per als centres educatius de l'Aran.
3. Els projectes lingüístics dels centres educatius de l'Aran han de garantir, així mateix, una presència adequada del català i que els alumnes adquireixin el ple domini del català i del castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori.
4. Les referències a la competència lingüística del professorat i altre personal dels centres educatius de l'Aran s'estenen a l'occità.
5. Les disposicions d'aquest títol relatives a programes d'immersió lingüística, a l'atenció lingüística individualitzada i a la llengua de l'Administració educativa s'han d'adaptar a l'Aran a la condició de llengua pròpia de l'Aran i oficial a Catalunya que l'Estatut atribueix a l'occità.

*ARTICLE 18. ÚS I FOMENT DEL CATALÀ 

1. Amb la finalitat de fer present el caràcter vehicular del català en les manifestacions culturals públiques, en els centres educatius públics i en els centres educatius privats sostinguts amb fons públics el català ha d'ésser normalment el vehicle d'expressió en les activitats de projecció externa.
2. Per tal d'aconseguir la cohesió social i la continuïtat educativa en l'ensenyament i l'ús del català, els centres educatius públics i els centres educatius privats sostinguts amb fons públics han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats de l'entorn.
3. El Govern ha de promoure i donar suport a centres educatius a l'exterior en el marc més ampli de la projecció internacional de la cultura i la llengua catalanes i ha de contribuir a sostenir-los, especialment en els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.
4. Amb la finalitat de promoure els centres educatius a què es refereix l'apartat 3, el Govern pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions i entitats dels territoris i països on es trobin aquests centres i, si escau, pot proposar a l'Estat la subscripció de convenis en aquesta matèria.

ARTICLE 20. CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU 

1. Els centres, en el marc del que estableix el títol I i d'acord amb llurs projectes educatius, han de formular una carta de compromís educatiu, en la qual han d'expressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives.

En la formulació de la carta participen la comunitat escolar i, particularment, els professionals de l'educació i les famílies.

2. Per mitjà de la carta de compromís educatiu s'ha de potenciar la participació de les famílies en l'educació dels fills. Les famílies s'han d'avenir a compartir els principis que inspiren la carta. El Departament ha d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboració de la carta, que han de respectar els drets i les llibertats de les famílies recollits a les lleis.

ARTICLE 21. DRETS DELS ALUMNES 

1. Els alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, tenen dret a rebre una educació integral i de qualitat.

2. Els alumnes, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l'Estatut i la regulació orgànica del dret a l'educació, tenen dret a:

• a) Accedir a l'educació en condicions d'equitat i gaudir d'igualtat d'oportunitats.
• b) Accedir a la formació permanent.
• c) Rebre una educació que n'estimuli les capacitats, en tingui en compte el ritme d'aprenentatge i n'incentivi i en valori l'esforç i el rendiment.
• d) Rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés personal.
• e) Ésser informats dels criteris i els procediments d'avaluació.
• f) Ésser educats en la responsabilitat.
• g) Gaudir d'una convivència respectuosa i pacífica, amb l'estímul permanent d'hàbits de diàleg i de cooperació.
• h) Ésser educats en el discurs audiovisual.
• i) Ésser atesos amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació.
• j) Rebre una atenció especial si es troben en una situació de risc que eventualment pugui donar lloc a situacions de desemparament.
• k) Participar individualment i col·lectivament en la vida del centre.
• l) Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislació vigent.
• m) Rebre orientació, particularment en els àmbits educatiu i professional.
• n) Gaudir de condicions saludables i d'accessibilitat en l'àmbit educatiu.
• o) Gaudir de protecció social, en l'àmbit educatiu, en els casos d'infortuni familiar o accident.

ARTICLE 22. DEURES DELS ALUMNES 

1. Estudiar per aprendre és el deure principal dels alumnes i comporta els deures següents:
• Assistir a classe.
• Participar en les activitats educatives del centre.
• Esforçar-se en l'aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats personals.
• Respectar els altres alumnes i l'autoritat del professorat.

2. Els alumnes, a més dels deures que especifica l'apartat 1, i sens perjudici de les obligacions que els imposa la normativa vigent, tenen els deures següents:
• a) Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa.
• b) Complir les normes de convivència del centre.
• c) Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre.
• d) Respectar el projecte educatiu i, si escau, el caràcter propi del centre.
• e) Fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del centre.