T.11. L’ESCOLA INCLUSIVA

La inclusió

La inclusió és un concepte teòric de la pedagogia que fa referència a la manera en què l’escola dóna resposta a la diversitat. Aquest terme sorgeix als anys 90 a Gran Bretanya i pretén substituir al d’integració; es va promoure la idea d’una educació per a tots, que ofereixi satisfacció de les necessitats bàsiques d’aprenentatge al temps que desenvoluparan el benestar individual i social de totes les persones dintre del sistema d’educació formal. El sistema  escolar, des de llavors, s’ha de modificar per a què respongui a les necessitats de tots el alumnes, en comptes de que siguin els alumnes els que hagin d’adaptar-se al sistema, integrant-se a ell. L’opció conscient i deliberada per la heterogeneïtat a l’escola constitueix un dels pilars centrals de l’enfocament inclusiu.

L’educació inclusiva

L’educació inclusiva es presenta com un dret dels infants i no només per aquells qualificats com amb necessitats educatives especials (NEE). Pretén pensar les diferències en termes de normalitat i d’equitat a l’accés a una educació de qualitat per a tots. Les diferències individuals de cada infant han de ser vistes com  una de les múltiples característiques de les persones. Per tant, inclusió total significaria l’aposta per una escola que aculli la diversitat general, sense exclusió, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius relatius a les possibilitats que ofereix l’escola.

Els principis de l’escola inclusiva estan ideològicament vinculats amb les metes de l’educació intercultural.

L’educació inclusiva suposa un model d’escola en el que els professors, els alumnes i els pares participen i desenvolupen un sentit de comunitat entre tots els participants, tinguin o no discapacitats o pertanyin a una cultura, raça o religió diferent. Es pretén una reconstrucció funcional i organitzativa de l’escola integradora, adaptant la instrucció per a proporcionar recolzament a tots els infants. S’ha d’afavorir el sentit de pertinença a la comunitat i la necessitat d’acceptació, siguin quines siguin les característiques dels nens/es.

L’escola inclusiva: una escola per a tothom

Quan parlem d’una escola inclusiva fem referència a una escola per a tothom, és a dir, que no exclou a ningú. És una escola on poden aprendre junts diferents alumnes.

És la Formació i recursos per a l'aplicació pràctica de metodologies i estratègies que acompanyin el treball amb alumnes discapacitats, d'acord amb el Pla d'acció per avançar en l'educació inclusiva de l'alumnat amb barreres greus per a l'aprenentatge i per a la participació

L’escola inclusiva forma part d’un procés d’inclusió ampli; suposa l’acceptació de tots els alumnes, valorant les seves diferències; exigeix la transmissió de nous valors a l’escola; implica incrementar la participació activa (social i acadèmica) dels alumnes i disminuir els processos d’exclusió; suposa crear un context d’aprenentatge inclusiu; exigeix una profunda reestructuració escolar que ha de ser abordada des d’una perspectiva institucional; és un procés inacabat, en constant desenvolupament, no un estat.

Tres raons a favor d’una escola per a tothom

1-      Aprendre junts alumnes diferents és just

·         La inclusió és una qüestió de justícia.

·         Les raons a favor de la inclusió són fonamentalment ètiques.

·         La inclusió escolar –com la social- és un valor.

2-      Aprendre junts alumnes diferents és necessari, per a tothom

·         Per als alumnes amb discapacitats i d’altres dificultats (atenció, comportament,...).

·         Per als alumnes més corrents.

·         Per a la societat en general (per a la comunitat de la qual uns i altres formen part).

“Si aconseguim que aprenguin junts, aconseguim quelcom encara més important: que aprenguin que poden aprendre junts, que poden estar junts, que poden viure junts, que poden conviure,...malgrat les seves diferències.”

3-      Aprendre junts alumnes diferents és possible

·         Difícil, però possible.

·         L’educació inclusiva com a repte: És normal que els alumnes siguin diferents; per tant, més que preocupar-nos per com podem aconseguir grups homogenis (per reduir o per “anul·lar” les diferències), és més lògic preocupar-nos per com podem gestionar l’heterogeneïtat, com podem ensenyar-los junts, malgrat siguin diferents.

“Si aprendre junts alumnes diferents és just i és necessari, també ha de ser possible!”

Tres línies de treball per fer possible que puguin aprendre junts alumnes diferents en una mateixa aula

Diferència entre integració i inclusió

·         La integració es basa en la normalització de la vida dels alumnes amb NEE i la inclusió planteja el reconeixement i valoració de la diversitat com una realitat i com un dret humà.

·         La integració es centra en els alumnes amb NEE, per als que s’habiliten determinats recolzaments, recursos i professionals, mentre que la inclusió es basa en un model socio-comunitari en el que el centre educatiu i la comunitat escolar estan implicats, el que condueix a una millora de la qualitat educativa en conjunt i per a tots els alumnes.

·         La integració proposa adaptacions curriculars com mesures de superació de les diferències dels alumnes amb necessitats especials; la inclusió proposa un currículum inclusiu, comú per a tots els alumnes. El currículum no s’ha d’entendre com la possibilitat de que cada alumne aprengui coses diferents, sinó que les aprengui de diferent manera.

·         La integració suposa l’existència d’una anterior separació o segregació. Una part de la població escolar es troben fora del sistema educacional regular i ha de ser integrada en aquest. En aquest procés el sistema roman més o menys intacte, mentre que els que tenen que integrar-se tenen la tasca d’adaptar-se a ell. La inclusió suposa un sistema únic per a tots, el que implica dissenyar el currículum, les metodologies emprades, els sistemes d’ensenyament, la infraestructura i les estructures organitzacionals del sistema educacional de tal manera que s’adaptin a la diversitat de la totalitat de la població escolar que el sistema atén.

L’escola inclusiva ha d’atendre:

• Atenció a la diversitat

En els grups educatius existeix una variabilitat natural a la que s’ha d’oferir una atenció educativa de qualitat al llarg de tota l’escolarització.La diversitat és una característica intrínseca dels humans, ja que cada persona té una manera especial de pensar, de sentir, d’actuar, independentment de que, des del punt de vista evolutiu, existeixen uns patrons cognitius, afectius i conductuals amb certes semblances. 

Per tant, entenem l’atenció a la diversitat com el conjunt d’accions educatives que en un sentit ampli intenten prevenir i donar resposta a les necessitats, temporals o permanents, de tot l’alumnat dels centres escolars i, entre ells, als que requereixen una actuació específica derivada de factors personals o socials relacionats amb situacions de desavantatge sociocultural, d’altes capacitats, de compensació lingüística, comunicació i del llenguatge o de discapacitat física, sensorial o amb trastorns greus de la personalitat, de la conducta o del desenvolupament, de trastorns de la comunicació i del llenguatge.

 

Els alumnes poden ser diversos per nombrosos aspectes:

-          Capacitat cognitiva

-          Coneixements previs amb als que arriba a l’escola

-          Ritme d’aprenentatge

-          Estratègies d’abordatge de les tasques i l’aprenentatge

-          Interès i motivació per les tasques

-          Expectatives familiars i personals cap a l’educació

-          (...) 

El concepte de diversitat no es contraposa al concepte de normalitat, és a dir, no es tracta de que els alumnes “diversos” no siguin “normals”, sinó més bé al contrari, el més normal és que siguem diferents.

“Atendre a la diversitat, educar en la diversitat en definitiva, no vol dir adoptar mesures especials per a alumnes difícils, sinó organitzar els elements escolars i curriculars ordinaris per tal què facilitin l’aprenentatge de tots els alumnes. No etiquetem mestres per a què etiquetin alumnes. Cerquem criteris generals per poder ensenyar tots a tots, per poder aprendre tots de tots.”

Spano, G. UN MODEL INCLUSIU DE PLA ANUAL D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT. Juny 2004.

• Altres capacitats 

Un exemple seria una personada superdotada; no se’ls ha d’excloure de l’escola encara que ho sàpiguen tot, s’ha de buscar nous mètodes adaptats a les seves capacitats.

Un superdotat és aquella persona que té un alt coeficient intel·lectual.

Si no es detecta a temps la superdotació pot ocorre que el nen se senti desmotivat pels aprenentatge i s’avorreixi a l’escola i aquest fenomen pot arribar a acabar en fracàs escolar.

Algunes de les característiques d’un alumne superdotat són:

-          Dormen poc

-          Aprenen a llegir en un curt espai de temps

-          Resol mentalment problemes

-          Realitza pregunt           es d’edat més adulta (utilitzant un vocabulari impropi per aquella edat)

-          Alta capacitat creativa

-          Posseeix una alta sensibilitat cap al món que l’envolta

-          Energètic i confiat de les seves possibilitats

-          Gran capacitat d’atenció i concentració

-          Baixa autoestima

-          (...)

Els experts educatius que tracten amb nens superdotats proposen que el major pes sobre el pronòstic de l’habilitat intel·lectual d’un alumne es produeix amb l’evidència d’un alt nivell de rendiment a l’escola (rendiment demostrat durant un període de temps juntament amb els resultats de les corresponents proves acadèmiques).

Dediquen més energia per resoldre un problema concret o una activitat específica que qualsevol altra persona. La perseverança és una característica comú a la majoria dels superdotats.

• Discapacitats

És qualsevol restricció o impediment de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a l'ésser humà. La discapacitat es caracteritza per excessos o insuficiències en l'acompliment d'una activitat rutinària normal, els quals poden ser temporals o permanents, reversibles o sorgir com a conseqüència directa de la deficiència o com una resposta del propi individu, sobretot la psicològica, a deficiències físiques , sensorials o d'un altre tipus.

Hi ha una sèrie de dominis del funcionament que poden ser afectats com són:

-          L’aprenentatge i aplicar el coneixement

-          La comunicació

-          La mobilitat

-          Les cures en sí mateix

-          Les interaccions i relacions interpersonals

-          La vida de la comunitat, social i cívica.

-          (...)

La discapacitat es classifica en:

-          Física: aquesta és l’aplicació que compte amb les alteracions més freqüents.

-          Sensorials: compren a les persones amb deficiències visuals, als sords i als que presenten problemes en la comunicació i el llenguatge.

-          Intel·lectual: Es caracteritza per una disminució de les funcions mentals superiors (intel·ligència, llenguatge, aprenentatge,...) així com les funcions motores. Aquesta capacitat abasta tota una sèrie de malalties i trastorns, dins dels quals trobem el retard mental, la síndrome de Down i la paràlisis cerebral.

-          Psíquica: les persones pateixen alteracions neurològiques i trastorns cerebrals.

• Debilitat

Fa referència a la falta de força, resistència, energia.

• Alteracions de conducta

Són aquells problemes que tenen els nens quan tenen dificultats per complir les normes que els seus pares i professors els imposa i la majoria de nens accepten.

Algunes de les alteracions de comportament d’un nen a l’aula són:

-          - Alteració de l’atenció (trastorn hipercinètic)

-          - Trastorn dissocial (comportament agressiu)

-          - Problemes de comportament a l’aula (indisciplina)

       - La timidesa en l’infant

Les normes i regles que mantenen l’ordre tant en la família com a l’escola es el que coneixem com disciplina. El nen ha de desenvolupar un autocontrol per aconseguir una conducta ordenada a la seva vida.

• Educació especial

És aquella destinada als alumnes amb necessitats educatives especials degudes per una superdotació intel·lectual o discapacitat psíquica, física o sensorial. L’educació especial en sentit ampli compren totes aquelles actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats.

En els últims anys del s. XX es va proposar a Espanya i altres països la substitució del terme educació especial per el de necessitats educatives especials (NEE). Aquesta nova definició suposa donar èmfasi en la concepció de l’educació bàsica com un servei que es presta als ciutadans per a arribar a les màximes potencialitats i, per tant, l’obligació del sistema de proporcionar recolzaments i medis tècnics i humans per compensar els dèficits dels alumnes respecte l’accés als aprenentatges bàsics imprescindibles per afrontar la vida adulta.

Tant en centres ordinaris com en centres específics intervenen professionals com:

-          Mestres d’educació especial

-          Treballadors socials: són els encarregats d’intervenir entre les famílies i el centre i d’assessorar a la família sobre els recursos disponibles en l’entorn per atendre a les persones amb discapacitat.

-          Psicòlegs/Psicopedagogs: encarregats del procés de detecció, orientació i seguiment del nen.

-          Logopedes:fomenten la comunicació intentant millorar-la tant en l’àrea del llenguatge com en la parla i la veu.

-          Fisioterapeutes: atenen alumnes que tenen necessitats educatives especials derivades de disminucions motrius.

-          Educadors: facilitar en l'àmbit de la vida escolar, la neteja i l'autonomia personal dels alumnes.

-          Personal complementari auxiliar: monitors de menjador, acompanyants de transport, cuiner, conserge,...

-          Equip mèdic: (en algunes escoles).

Segueix unes pautes d’actuació:

-          Aplicació del principi de normalització

-          La integració és l’objectiu final de tots els sistemes educatius

-          No s’exclou de l’educació a cap individu

-          Integració o incorporació de l’Educació Especial en l’educació primària o bàsica

-          Existència d’equips multidisciplinaris i medis tècnics de recolzament a la integració

• Necessitats Educatives Especials (NEE)

Es parla de NEE quan una deficiència, ja sigui física, social, sensorial,...afecta l’aprenentatge, i fa imprescindible modificacions parcials o totals del currículum per a que el nen pugui assolir el màxim desenvolupament de la seva personalitat i les seves capacitats. Aquestes necessitats educatives es poden presentar de forma permanent durant tota l’escolarització o en una fase d’ella. També aquest terme s’utilitza quan parlem d’alumnes que es troben en un entorn molt desfavorit que necessiten una atenció suplementària per risc al fracàs escolar.

L'objectiu principal en la integració és l'educació dels alumnes amb NEE. Aquest no és un concepte rígid i pot materialitzar-se en diverses concrecions segons les característiques de l'alumne i les del centre. També pot evolucionar amb el pas del temps i requerir diferents respostes educatives. La integració es justifica a partir de criteris de justícia i d'igualtat, per la possibilitat de beneficiar tant l'alumne integrat com els altres alumnes, si es duu a terme en les condicions necessàries i amb els recursos pertinents, així com l'afavoriment de la millora de la qualitat educativa. Cal considerar, però, que es plantegen algunes objeccions, com són els dubtes sobre els suposats avantatges tant per als alumnes integrat com per la resta d'alumnes i la possibilitat d'integració en un societat competitiva.

• Centres d’Educació Especial (CEE)

Una escola d'educació especial...

Les escoles d'educació especial són aquells centres educatius que atenen infants, les necessitats educatives dels quals -i per causes molt variades- no troben una resposta a l'escola ordinària. 

 

Programes curriculars:

L'atenció de les necessitats educatives dels infants escolaritzats en escoles d'educació especial comporta l'aplicació de programes curriculars diferenciats i/o adaptats dels ordinaris,en els quals es prioritzen fonamentalment continguts referents a: 

·         L'adquisició de l'autonomia personal i social.

·         El desenvolupament de les actituds i capacitats de comunicació interpersonal.

·         L'adquisició d'hàbits, destreses i coneixements bàsics que tendeixen a la comprensió de la realitat més immediata en la mesura de les possibilitats de cadascun dels alumnes. 

• Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE)

Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són unitats de recursos (humans i materials) per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris.

Funcions del educadors  d’Educació Especial (EEE):

-          Donar suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials perquè pugui participar en les activitats que organitzi el centre docent, així com aplicar programes de treball preparats pel tutor/a o especialistes i participar en l’elaboració i aplicació de tasques específiques relacionades amb: autonomia personal, adquisició d’hàbits, d’higiene, habilitats socials, mobilitat i desplaçaments, estimulació sensorial, habilitats de vida, transició a la vida adulta i preparació per al món laboral, escolaritat compartida en centres ordinaris/centres d’educació especial.

-          Participar en el projecte educatiu del centre.

-          Conèixer els objectius i continguts dels programes per tal de poder adequar de la millor manera possible la seva tasca de col·laboració amb els mestres-tutors i els especialistes.

-          Proporcionar als mestres-tutors i especialistes elements d’informació sobre l’actuació de l’alumnat, a fi d’adaptar i millorar el seu procés d’aprenentatge.

Implicacions d’aquest model educatiu:

•     Tots els infants aprenen dels seus iguals, i els infants amb discapacitat no són una excepció, encara que tinguin un grau d’afectació important.

•  La inclusió ha de facilitar el seu desenvolupament allà on viu l’infant, permetent que el coneguin en el seu entorn com una persona. El distanciament facilita els prejudicis i estereotips que l’exclouen del seu entorn.

•    Les discapacitats no anul·len les persones. Els nens i joves amb discapacitat tenen els mateixos drets que la resta: ser feliços, ser tractats amb respecte, estimar i ser estimats, en definitiva tenen un dret bàsic:  SER COM SÓN!

Requisits bàsics per una escola inclusiva:

• Una educació inclusiva, per a tothom, comporta un canvi de mentalitat, d’actituds i de mirada. Cal sensibilitzar a tot el professorat.

• L’educació dels alumnes que tenen NEE, com dels d’ordinària, és responsabilitat de tot l’equip del centre.

•   L’actitud dels professionals davant el repte d’educar alumnes amb necessitats i interessos molt diversos és un factor fonamental que incideix en l’èxit o fracàs de l’educació inclusiva.

•   Implica una coordinació estreta entre els professionals assignats a la USEE i el tutor de l’aula ordinària, així com amb els professors d’àrea, dins i fora de l’aula.

•    Cal una formació inicial i permanent per afavorir la implementació d’una educació inclusiva i de qualitat.

• La configuració d’un centre inclusiu comença per la planificació del mateix, ja que d’un altra manera sovint ens trobarem en barreres organitzatives que afectaran a la participació dels infants amb discapacitat i per tant a la qualitat de la inclusió.

•  Cal generar espais d’aprenentatge diversos i flexibles (grups reduïts, treball en equip,...) i diversificar metodologies (aprenentatge entre iguals, projectes....).

• Cal tenir en compte l’edat cronològica de l’alumne, no infantilitzar.

Pedagogia terapèutica

L’objectiu fonamental és definir, situar i elaborar estratègies i tècniques d’intervenció en el marc de les dificultats d’aprenentatge, oferint als professionals dels àmbits psicològics, educatius i clínics la possibilitat de revisar les variables implicades, els aspectes preventius, així com de diagnòstic i d’intervenció en dificultats de l’aprenentatge, tant en la primera infància com en primària i secundària.

La pedagogia terapèutica pretén oferir un programa de formació equilibrat entre la formació teòrica i la intervenció aplicada; entre la reflexió professional i la intervenció en diferents casos; en definitiva, en el professional que investiga, aprofundeix  i aplica els seus coneixements a la pràctica quotidiana.

Una pedagogia amb molt de coneixement de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil. Avui no és així i prop del 50% de la formació hauria d'ésser d'aquesta especialització.

Magisteri en Educació Especial, també anomenats mestres en Magisteri en Pedagogia Terapèutica.

Són els mestres especialistes que o bé són mestres tutors dels nens/es escolaritzats en Educació Bàsica Obligatòria o són mestres de recolzament en col·legis i instituts, encarregant-se de reforçar els aprenentatges dels nens/es i adolescents escolaritzats en la modalitat d’integració en Primària i Secundària. És necessari ressaltar que la duració de l’Educació Bàsica Obligatòria  difereix de la duració de l’Educació Primària Obligatòria, podent estar l’alumne escolaritzat en un centre d’Educació Especial des dels 3 anys fins als 21 anys, per tant els mestres en Pedagogia Terapèutica en nombroses ocasions són els encarregats d’impartir docència a alumnes amb Necessitats Educatives Especials que estarien en edat de ser atesos per mestres d’Educació Infantil o professors d’Educació Secundària Obligatòria.

Neurologia pediàtrica

La Neurologia Pediàtrica és la disciplina mèdica dedicada al desenvolupament normal i anormal del SNC (Sistema Nerviós Central) i SNP (Sistema Nerviós Perifèric) des de la vida fetal fins a l’adolescència. Inclou el diagnòstic, tractament i la investigació relacionada amb els seus desordres, així com el maneig integral de les discapacitats que poden derivar-se de les seves alteracions.

Es dissenyen uns objectius per a l’entrenament de l’especialitat, un programa, uns centres d’ensenyament, un examen amb els seus certificats corresponents, així com programes nacionals.

L’objectiu principal de la neurologia pediàtrica és mostrar el rang de normalitat en el creixement i desenvolupament d’un nen sa, el qual permetrà identificar una sèrie de diferències, detectant ràpidament problemes que han de ser tractats per un metge.

Un percentatge de la població infantil presenta un trastorn del desenvolupament de magnitud suficient com per requerir una avaluació especialitzada. Els motius de consulta varien segons l’edat del petit:

·         En els lactants: es manifesta en l’adquisició de les pautes maduratives, especialment motores.

·         A l’etapa preescolar: en els trastorns del desenvolupament del llenguatge.

·         A l’edat escolar i de l’adolescència: en els trastorns d’aprenentatge i de la conducta.

Les etapes més importants del procés diagnòstic es basen en l’interrogatori  i en l’examen físic, les noves tecnologies diagnòstiques, especialment en el camp de les imatges, neurofisiologia i tècniques de laboratori.

Paidopsiquiatria

Paidopsiquiatria és el mateix que psiquiatria infantil i és l’especialitat mèdica que diagnostica i tracta els trastorns psicològics a la infància i l’adolescència, que necessita del treball d’un equip multidisciplinari per desenvolupar-se i obtenir una resolució terapèutica.

Quan un infant presenta un problema psicològic, afectiu o de conducta, ha d’acudir a un psiquiatra infantil. Aquest s’encarregarà de realitzar un diagnòstic diferencial amb qualsevol malaltia mèdica, també una valoració diagnòstica del problema i decidirà quin serà el tractament més convenient: psicològic o terapèutic, farmacològic, psicosocial (familiar-escolar) o mixt.

Educació Plurilingüe

L’educació és una part fonamental del procés de socialització i de l’adquisició de valors, actituds i pautes de conducta.

Al confrontar a l’infant amb pràctiques comunicatives diferents de les pròpies, l’ensenyament de llengües constitueix una via privilegiada per promoure uns valors i unes representacions favorables al desenvolupament de la cultura de la pau.

•     Plurilingüisme: tothom té dret a desenvolupar un grau raonable d’habilitat comunicativa en un número de llengües al llarg de la vida, d’acord amb les seves necessitats.

•  Diversitat lingüística: Europa es multilingüe i totes les seves llengües són maneres de comunicació i formes d’expressar les identitats.

•    Cohesió Social: la igualtat d’oportunitats per al desenvolupament personal, l’ocupació, la mobilitat, l’accés a la informació i a l’enriquiment cultural depèn de l’accés a l’aprenentatge de les llengües al llarg de tota la vida.

• Comprensió mútua: l’oportunitat d’aprendre altres llengües és una condició essencial per a la comunicació intercultural i l’acceptació de les diferències culturals.

•    Ciutadania democràtica: la participació en processos socials i democràtics en les societats multilingües es facilita per a la competència plurilingüe dels individus. 

 

La competència plurilingüe existeix en tots els individus; aquesta competència és la concreció de la capacitat del llenguatge la qual tot ésser humà disposa genèticament i que pot ser plasmada en vàries llengües. L’escola és qui ha d’assegurar el desenvolupament de les competències plurilingües de tothom de la mateixa manera que ho fa amb les capacitats físiques cognitives o creatives.
És convenient restablir les coherències entre les diferents llengües (la nacional, la materna, l’estrangera,...) integrant el desenvolupament d’aquesta capacitat en el marc d’una educació lingüística coherent.

• El repertori plurilingüe conté llengües diferents (llengua apresa a la infància, més tard, a través d’un ensenyament, de manera autònoma,...) per a les quals ha adquirit competències diferents (la conversa, la lectura, l’escolta,...) a nivells de domini diferents.

Llengua materna

La llengua materna és el primer idioma que s'adquireix, a la primera etapa de socialització. El nom ve donat perquè sol ser la llengua que es parla a la família i que és transmesa de manera natural a l'infant, per contacte.
Aquesta llengua codifica la manera de percebre el món i actua al cervell de diferent manera que qualsevol segona llengua apresa més endavant (és la primera en la que el cervell va creant sinapsis). Per això alguns estudiosos parlen d'etapa crítica de l'aprenentatge, en el sentit que les llengües apreses abans dels onze-dotze anys poden modificar les estructures cerebrals, però totes les altres se superposaran a les ja existents, de forma que sempre hi haurà una traducció inconscient. El bilingüisme total només es dóna quan una persona té més d'una llengua materna.
La didàctica de la llengua és la disciplina que s'ocupa del seu ensenyament formal, perfeccionant la gramàtica a l'escola, augmentant el lèxic respecte als diàlegs familiars i proporcionant noves oportunitats d'ús per augmentar la competència comunicativa.

Servei de Llengües

El Servei de Llengües ofereix diferents serveis de suport als membres de la comunitat  respecte diferents idiomes (suport lingüístic) com per exemple: revisió i traducció de textos, recerca, cursos generals d’anglès, alemany, català, francès,...acreditacions de coneixements, activitats culturals, etc.

Euromania

Euromania reuneix a equips d’investigadors (lingüistes, la ciència cognitiva, la didàctica...) i als professors per oferir a les escoles un manual de formació disciplinària de la comprensió mútua de les llengües romàniques.

La idea d’Euromania és proporcionar els mètodes i materials per a que els estudiants adquireixin les habilitats del llenguatge, els coneixements i habilitats.

• Aprendre idiomes en l’aprenentatge d’una disciplina i en el maneig d’habilitats.

• Construir habilitats: a través de llengües d’una mateixa família poden integrar els codis de la llengua; el domini de la llengua és la base fonamental de l’aprenentatge.

• Crear capacitats de la comprensió mútua i el multibilingüisme.

Euromania el que vol es despertar les ganes als estudiants d’aprendre i aprendre el llenguatge i remarcar que les llengües no són més que variants d’un mateix sistema: el de les llengües romàniques.

Escolarització de fills de treballadors migrants.

Alumnat nouvingut

L’arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, especialment durant els darrers anys, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa.

L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.

Per poder garantir aquest procés, cal preveure una sèrie de mesures específiques que facilitin l’acompanyament de l’alumnat i les seves famílies en la seva arribada a un context social i cultural completament nou.

Aquestes mesures han de dissenyar una sèrie d’actuacions que assegurin una acollida càlida a l’alumnat i a les seves famílies, l’organització d’un itinerari d’integració, l’establiment dels suports específics necessaris i la previsió de les mesures de seguiment i avaluació.

Una de les eines que poden contribuir a l’èxit de l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut és l’aula d’acollida. Cal entendre l’aula d’acollida com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat.

Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària.

Els nens petits adquireixen el llenguatge perquè els pares usen estratègies educatives implícites. És a dir, aporten continguts informatius, corregeixen i expandeixen enunciats incorrectes o incomplets del nen, etc.
En la interacció conversacional, la persona que té més competència lingüística realimenta constantment els coneixements de l'interlocutor.

Confirmar i reforçar amb la repetició l'encert de les seves expressions afavoreix que l'alumne prengui consciència que se'l comprèn i que el diàleg pot continuar. En confirmar la seva producció verbal li transmetem que hem advertit que ja coneix un nou terme, que ha captat un nou detall, i l'animem en la tasca d'adquisició del llenguatge. El fet de redundar en la seva comunicació o d'amplificar les seves formes d'expressió pot incloure, a més, una correcció implícita.

Estratègies de l'ensenyant com a interlocutor:

• Dirigir la paraula a l'alumne nouvingut des del primer dia tot i que, aquest, pel fet de trobar-se en el període d'adaptació inicial, encara no se senti capaç de respondre.

• Proposar temes de conversa relacionats amb els interessos i necessitats dels alumnes, així com del seu entorn immediat.

• Valorar i recollir les intencions comunicatives de l'alumne nouvingut, les seves iniciatives d'expressió, sigui per mitjà de la paraula, del gest, de sorolls.

• Paral·lelament a l'expressió de l'alumne, l'ensenyant ha d’escoltar activament per tal d’interpretar, completar i reformular en veu alta el missatge i avaluar-lo: quan no comprèn el missatge de l’alumne pot demanar-li aclariments ( què vols dir?, no t’entenc, pots repetir-ho?)

• Substituir els termes díctics per la denominació concreta

      Quan el domini del vocabulari d'una llengua és incipient, es pot donar la tendència a referir-se als diferents objectes i processos amb una terminologia díctica polivalent que únicament té sentit en presència dels objectes als quals ens referim: ex. pinto això, assenyalant, amb aquest i això amb aquests; pintes el mar amb el llapis de color blau i l'arbre amb els llapis de color marró i verd.

• Interpretar missatges incomplets i ajudar l'alumne a completar-los

• Ajustar la seva intervenció a la capacitat de comprensió de l'alumne:

    

      - En alumnes amb poca competència lingüística es procurarà formular
preguntes curtes i tancades.
- En alumnes més competents lingüísticament es pot partir d'una
pregunta oberta i molt general, i acotar-la amb preguntes més tancades i concretes.

• Formular diversos tipus de preguntes:

- Procedimentals, les que tenen a veure amb les rutines de la classe: ex. Has portat els deures? Ho has entès tot? Per què no fas l’exercici?

- Convergents, es resolen de forma molt curta, amb un “sí” o amb un “no” o amb frases molt breus. Normalment no fan reflexionar gaire l’alumne, ja que es basen en la informació presentada abans: ex. El gat estava al costat de la finestra?

- Divergents, busquen respostes diverses que no siguin breus i que requereixin una reflexió per part dels alumnes. Es tracta que aquests proporcionin la seva pròpia informació en lloc de recordar la que s'ha presentat abans. Els alumnes han de tenir un cert grau de competència lingüística, però cal tendir a anar-les incorporant: ex. Quin és el teu programa de televisió preferit?

• Estimular l'alumne nouvingut a mantenir intercanvis verbals: 
- Pel que fa a la participació:
o   Centrar l'atenció de l'alumne a l'hora d'intervenir
o   Centrar l'atenció de l'alumne sobre l'habilitat que ha de posar en pràctica i donar-li pistes de com ho ha de fer:
o   Informar l'alumne sobre el contingut del que haurà de resoldre (donar-li pistes)
- Pel que fa a la producció de mots o enunciats:
o   Ensenyar ben aviat aquells mots i enunciats que facilitaran l’adquisició del lèxic nou i la comunicació de l'alumne amb els altres.
·         per conversar amb els altres: Em dic....., i tu com et dius? Puc....? No t’entenc, pots parlar més a poc a poc? Pots tornar-m’ho a repetir, sisplau?
·         per adquirir nous coneixements: Com es diu això (assenyalar un objecte) en català? Què vol dir...? Com s’escriu ...? Com es pronuncia...?
o   Donar models per a la construcció del missatge de l'alumne, perquè aquest els reprodueixi de forma total o parcial.
o   Fer repetir alguns termes clau:
o   Donar pistes per produir un mot o un missatge, quan l'alumne no recorda el mot o enunciat exacte: -ajudant-se del gest - assenyalant l'objecte que vol que anomeni. - dibuixant la silueta de l'objecte
- utilitzant gestos convencionals (gest endavant per indicar futur, gest al mig per indicar el present i enrere per al temps passat)
- marcant el començament de la paraula - marcant el final de paraula: - estimulant la visualització mental d'una imatge fent-los centrar en un objecte - definint l'objecte per tal d'ajudar-lo a recordar el mot que li falta

Llengua i Cohesió (Lic o Llics)

L’objectiu general d’aquest pla és potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe.

Els darrers anys, la llengua catalana ha experimentat avenços molt notables. No obstant això, cal continuar els esforços per tal d’estendre i consolidar-ne l'ús social. En aquesta línia, cal atendre de manera molt especial tot aquell alumnat que no té el català com a primera llengua. A més, l’arribada al nostre sistema educatiu d’alumnat procedent de diferents països, fa necessari dedicar una atenció especial a l’aprenentatge de la llengua catalana. Cal advertir, però, que per aconseguir aquest objectiu s’ha de posar un especial

èmfasi en una bona acollida i integració d’aquest alumnat al centre d’establir-hi vincles afectius. El coneixement de la llengua facilita les relacions personals.

Ara bé, són precisament aquestes relacions les que ajudaran aquest alumnat a una millor inserció en la nostra societat i, com a conseqüència, crearà el context afectiu necessari per a l’aprenentatge de la nostra llengua, la qual cosa li permetrà seguir els aprenentatges escolars.

Aules d’Acollida

L’aula d’acollida ha d’esdevenir un punt de referència i un marc de treball obert amb una constant interacció amb la dinàmica del centre, que permeti una atenció emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana. Ha de proporcionar a l’alumnat nouvingut una atenció adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingüístics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit.
La metodologia de l’aula d’acollida ha de tenir en compte l’organització dels aprenentatges de manera globalitzada, l’existència d’activitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i l’establiment de relacions personals positives sempre tenint com a punt de referència ajudar els alumnes a accedir als currículums de totes les matèries en les millors condicions possibles.




Cal la interacció amb la resta de l’alumnat del grup classe per facilitar el seu procés de socialització. El pas de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària demana molta coordinació i una atenció educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, però amb el suport suficient per assegurar l’èxit escolar.

El recurs "aula d’acollida" ha d’estructurar-se de manera flexible, en funció de les necessitats de l’alumnat que ha d’atendre i tenint en compte la cultura organitzativa de cada centre. Això implica la possibilitat d’atendre alumnat en grups diversos en funció de la seva escolarització prèvia, la seva llengua d’origen o altres característiques que puguin determinar necessitats educatives específiques diferenciades. 



El professorat ha de tenir experiència docent i domini de les tecnologies de la informació i la comunicació.
El tutor d’acollida ha de ser per a l’alumne/a el referent més clar. Això no obstant, no hem d’oblidar que és tot el centre el responsable del tipus de resposta educativa que s’ofereix a l’alumnat i que la seva incorporació al centre no és únicament una “responsabilitatdel tutor o tutora d'acollida, sinó de tota la comunitat comunicativa.

 

Espais de Benvinguda

Un Espai de Benvinguda és:

• espai de suport i assessorament als nouvinguts i a les seves famílies previs a l’escolarització.

• espai de diagnosi i orientació, en col·laboració amb els Ajuntaments.

• conèixer els diferents aspectes relacionats amb l’educació del municipi.

• facilitar la incorporació dels infants al sistema educatiu amb plenes garanties.

Objectius:

• Millorar l’atenció i l’acolliment dels infants i joves i de les famílies com a activitat dins dels Plans Educatius d’Entorn.

• Informar i orientar sobre el sistema educatiu català.

• Detectar les necessitats específiques de l’alumnat nouvingut (físiques, afectives, psicològiques, cognitives i socioeconòmiques) per tal d’arbitrar les mesures pertinents.

• Donar a conèixer l’entorn.

• Promoure la integració social (coordinació amb activitats del Pla Educatiu d’Entorn) tant de les famílies com de l’alumnat.

• Sensibilització i foment de l’ús de la llengua catalana.

• Iniciar processos de familiarització amb la realitat cultural catalana mitjançant tallers educatius, culturals i esportius.

• Garantir l’escolarització equilibrada.

Actuacions per a les famílies:

• Presentar els trets generals del sistema educatiu.

• Presentar el medi escolar, en relació amb el coneixement bàsic del centre (espais, horaris, hàbits i normes de convivència,...)

• Informar dels drets i deures de l’alumnat i de les famílies.

• Informar sobre el calendar escolar, processos de matriculació, ajuts,...

• Ajudar a conèixer l’entorn (riquesa cultural i geogràfica) i l’educació més enllà del centre educatiu (serveis i activitats de la ciutat, extraescolars,...)

• Crear espais de trobada i convivència, que facilitin el coneixement mutu.

• Sensibilització sobre l’ús de la llengua catalana.

• Detecció de necessitats en l’àmbit educatiu, les seves expectatives i la situació familiar.

Actuacions per als infants i joves:

• Presentar el medi escolar, en relació amb el coneixement bàsic del centre (espais, horaris, hàbits i normes de convivència,...)

• Informar dels drets i deures del futur alumnat:

-Presentar i lliurar el calendari escolar.

-Donar a conèixer l’entorn: riquesa cultural i geogràfica i l’educació més enllà del centre educatiu: serveis i activitats de la ciutat i del barri.

-Avaluació inicial sobre la situació acadèmica i proves de competències: lingüístiques, matemàtiques,...

-Detectar aspectes psicoemocionals derivats del procés migratori.

• Elaboració d’un pla de treball individual per a cada futur alumne:

-          Informe sobre les necessitats educatives, socials i familiars

-          Professionals implicats: LIC + EAP + Serveis Socials + Salut (CAP) + Ocupació + TIS

-          Disseny del pla de treball:

o   programació de les activitats (adaptació de la programació bàsica a les característiques personals)

o   recursos necessaris (assistencials i materials)

o   incorporació progressiva al centre escolar

o   orientacions als centres educatius (lliurament d’un informe sobre la diagnosi de necessitats educatives individuals i les orientacions per garantir una correcta incorporació al centre)

Centre Acollidor

En els darrers anys, els profunds canvis socials experimentats han fet palesa la necessitat que els centres educatius s'adeqüin a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Trobar respostes als nous reptes educatius que plantegen aquests canvis és un objectiu de primer ordre, i suposa una aposta clara per avançar en la consolidació dels centres educatius. Això implica: 

- Potenciar l'ús del català en un marc plurilingüe, l'educació que es desenvolupa en una societat intercultural i multicultural  i la cohesió social per aprendre a viure junts, i participar de la dinàmica social i cultural de la nostra població per promoure continuïtats i coherències educatives. També tenir present el risc de l’exclusió escolar i social.

- Ser centres innovadors i de qualitat, arrelats al país i oberts al món.

- Atendre tot l'alumnat, independentment de la seva procedència, religió, llengua, possibilitats econòmiques de les famílies, capacitats, ...

- Ser inclusius, promocionar els valors del diàleg, la convivència, l'educació intercultural… on tothom pugui aprendre en funció de les capacitats i on tothom s'hi trobi bé.

- Fer possible la igualtat d'oportunitats, especialment dels col·lectius més vulnerables.

 
Pel que fa a llengua catalana els objectius es podrien resumir en tres:

• consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular als centres educatius i com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe

• fer del català la llengua d’acollida del centre

• actualitzar les metodologies, les estratègies i els recursos didàctics , davant la creixent diversitat lingüística i cultural de l’alumnat, en les diferents etapes educatives.

Pel que fa a l’educació intercultural cal desenvolupar la consciència d’igualtat en dignitat de tots els éssers humans, potenciant les actituds de diàleg i els valors facilitadors de la convivència. Pel que fa a la inclusió escolar i social, cal combatre l’exclusió social i escolar de l’alumnat en qualsevol de les seves manifestacions perquè la cohesió social en l’àmbit educatiu està estretament lligada a una igualtat d’oportunitats que possibiliti l’èxit educatiu a tothom. Aquest èxit ha de ser personal, social i acadèmic. Els centres educatius acollidors s’han de replantejar estratègies per fer efectiva una educació en la igualtat d’oportunitats; una educació en el respecte al dret de diferència.

Només així aconseguirem que tot l’alumnat:

• tingui èxit en el seu procés educatiu, de manera que ningú quedi exclós i construeixi una identitat pròpia no excloent ni per oposició compulsiva a altres grups.

• assoleixi valors comuns i necessaris per a la convivència i respecti el dret a la diferència.

Les funcions dels centres educatius seran:

1.      L’adequació dels documents de centre (PEC, RRI, PPC…) a la nova realitat i a les necessitats de l’alumnat.

2.      L’elaboració del pla d'acollida i d'integració.

3.      L’establiment, dins del pla d’acollida, d’un protocol d’actuació amb l’alumnat nouvingut.

4.      Una organització dels recursos que tingui en compte:

                           o     la designació del coordinador/a  lingüístic,
d’interculturalitat i cohesió social.

                           o     la creació d'una aula d'acollida i determinar-ne el tutor/a d’acollida.

                           o     les hores de suport per a l'aprenentatge de la llengua catalana i de les altres matèries.

                           o     l'elaboració d'un currículum diversificat que doni resposta a les necessitats individuals.

5.      El foment entre tot l'alumnat del coneixement de les diferents cultures i del respecte a la diversitat.

6.      El foment de la participació de l'alumnat nouvingut en les activitats del centre, ordinàries, extraescolars i complementàries.

7.      L’organització de la formació per a tot el professorat en relació amb els aspectes didàctics, d’interculturalitat, de convivència, etc., que derivin de la presència de l’alumnat nouvingut.

 

Integració a l’aula ordinària

Per facilitar la integració dels alumnes a l’aula podem utilitzar diverses estratègies.

L’aula d’acollida només ha de ser un recurs per poder aprendre la llengua catalana.

La plena integració serà quan l’alumne estigui a la seva aula i s’integri al centre en general.

Les estratègies són:

·         Treball cooperatiu: organitzar la classe de forma cooperativa afavoreix als alumnes a que se sentin bé, animats i recolzats i els beneficia igualment a aprendre més i millor, respecte a les possibilitats o capacitats de cadascú. Afavoreixen l’acceptació i el respecte de les diferències entre tot l’alumnat.

L’aprenentatge cooperatiu contribueix a educar els estudiants en tres valors fonamentals:

1.      conversar més que parlar: l’educació per al diàleg

2.      conviure més que tolerar: l’educació per viure en comunitat

3.      cooperar més que col·laborar: l’educació per la solidaritat

·         Parelles lingüístiques: El projecte pretén promoure la implicació de l’alumnat autòcton en el procés d’aprenentatge del català i per part dels nois i noies d’origen estranger, afavorir el contacte entre tota la població escolar i alhora crear un espai en què l’alumnat autòcton també hagi d’utilitzar el català.

·         Aprenentatge dialògic: És el que resulta de les interaccions que produeix el diàleg igualitari, és a dir, un diàleg en el que diferents persones aportem arguments en condicions d’igualtat; es valoren les aportacions de cada participant en funció dels arguments de validesa que exposen.

·         Grups interactius: consisteixen en organitzar l´aula de manera que hi hagi petits grups heterogenis de 4 o 5 alumnes que en col·laboració, resolen tasques de classe amb la supervisió d´una persona adulta que està dins el grup.

El ritme de treball és solidari. La tasca del professor/a és la coordinació de la classe. La composició d’aquest grup afavoreix la barreja de nivells de manera que els alumnes col·laboren en la resolució de tasques. Els alumnes intercanvien aprenentatges que han adquirit.

·         Comunitats d’aprenentatge: un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.

Són pràctiques educatives que estan aconseguint superar el fracàs escolar i els problemes de convivència

Com es pot aconseguir? Amb les següents estratègies:

1.Aprenentatge dialògic

2.Educació participativa de la comunitat que es concreta en tots els àmbits inclosa l’escola.

3.Obrir el centre a la comunitat.

·         Company guia: Es tracta que un alumne voluntari ajudi a l’alume nouvingut en els seus primers dies al centre.

Té la missió de fer-li costat sempre, ajudant-lo quan no entén alguna cosa, facilitant-li els apunts o explicant-li els canvis de classe.

Se li ha de parlar en català i a poc a poc i ajudant-nos de gestos, i fent servir paraules fàcils.
 

Pla d’Acollida de Centre

Conjunt de les actuacions que un centre educatiu posa en marxa per tal de facilitar l’adaptació de l’alumnat que s’incorpora de nou al centre.

Aquestes orientacions fan referència, sobretot, a l’acollida de l’alumnat que prové d’altres països i que ha de portar a terme un procés d’adaptació emocional, escolar i d’aprenentatge de la llengua.

Plans Educatius d’Entorn

Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.
S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.


L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona.
Ha de facilitar les competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.

- Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital.
El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.

- Arrelada: per tenir uns referents compartits.
La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.

- Cohesionadora: per promoure la integració social.
L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe.

- Inclusiva: per incloure a tothom.
Per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.

- En xarxa: per ser-ne tots corresponsables.
És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana.