T.10. CENTRES EDUCATIUS

Un centre educatiu és el nom genèric de qualsevol centre docent,  escola, centre d’ensenyament, col·legi o institució educativa, és a dir, és tota aquella institució que imparteixi educació o ensenyament.

•           Autonomia personal

L’autonomia és un concepte que prové de la Filosofia (conducta humana, ètica i moral) i la psicologia evolutiva que expressa la capacitat per donar-se normes a un mateix sense influències ni pressions d’altres agents, és a dir, és la capacitat de prendre decisions sense ajuda de ningú.

Els plantejaments més recents en el camp de l’autonomia es deuen a Jean Piaget i al seu deixeblel Lawrence Kohlberg.

L’autonomia segons Piaget

Piaget va estudiar el desenvolupament cognitiu dels nens analitzant-los durant la seva estona de joc i mitjançant entrevistes, establint que el procés maduratiu es consta de dues fases:

·         Raonament heterònom: les regles són objectives i invariables. S’han de complir literalment, perquè l’autoritat així ho ordena. La base de la norma és l’autoritat superior (pares, adults,...). S’identifica un error amb un culpable (una falta no pot quedar sense càstig) de manera que es admissible el càstig del grup si el culpable no apareix.

·         Raonament autònom: les regles són producte d’un acord i, per tant, són modificables. La base de la norma és la pròpia acceptació i el seu sentit ha de ser explicat. Les sancions han de ser proporcionals a la falta, de manera que el càstig grupal és inadmissible si no es troba al culpable. 

L’autonomia segons Kolhberg

Kolhberg va establir tres estadis de moralitat. A major nivell, major autonomia.

• Estadi preconvencional: les normes es compleixen o no en funció de les conseqüències.

o   Nivell 1: Orientació egocèntrica. La norma es compleix per evitar un càstig.

o   Nivell 2: Orientació individualista. La norma es compleix per obtenir un premi.

• Estadi convencional: les normes es compleixen en funció de l’ordre establert.

• Nivell 3: Orientació gregària. La norma es compleix per satisfer als demés.
• Nivell 4: Orientació comunitarista. La norma es compleix per mantenir l’ordre social.

• Estadi postconvencional: les normes es compleixen en funció de l’acceptació individual i dels valors que comporten.

o   Nivell 5: Orientació relativista. La norma es compleix en funció d’un consens i no es poden desobeir.

o   Nivell 6: Orientació universalista. La norma es compleix quan respecten valors universals, i si no, es desobeeixen.

• Autonomia del centre de la LEC

Article 3
Àmbit d'aplicació


1. L'autonomia dels centres educatius abasta els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials. El projecte educatiu del centre n'és la màxima expressió.

2. Els centres públics i aquells centres privats que presten el Servei d'Educació de Catalunya o imparteixen altres ensenyaments postobligatoris de règim general o ensenyaments reglats de règim especial sostinguts totalment o parcialment amb recursos públics han d'ajustar l'exercici de la seva autonomia als principis i regles que s'estableixen en el títol 1. L'avaluació d'aquests centres, vinculada a l'exercici de l'autonomia, s'ha d'ajustar al que estableix el títol 4.

3. Els centres públics, de titularitat de la Generalitat, han de concretar l'exercici de la seva autonomia en els àmbits organitzatius i de gestió d'acord amb el que preveuen, respectivament, els títols 2 i 3, els quals són referents per a la resta de centres de titularitat pública.

4. Tots els centres que constitueixen el sistema educatiu estan subjectes a la supervisió curricular i a l'avaluació dels resultats de rendiments educatius de l'alumnat.


Article 3
Autonomia de centre i Administració educativa.


1. L'Administració educativa ha de respectar i donar suport a l'exercici de l'autonomia dels centres educatius, en el marc de l'ordenament jurídic general, i disposa de les facultats de supervisió i control previstes a l'ordenament.

2. La Inspecció d'Educació ha d'adequar les actuacions que li corresponen en l'exercici de les seves funcions al règim d'autonomia dels centres i a l'assignació de responsabilitats a les seves direccions.

•     Avaluació

L’avaluació és un procés dinàmic, continu i sistemàtic, enfocat cap als canvis de les conductes i rendiments dels alumnes, mitjançant el qual es verifica els èxits adquirits en funció dels objectius proposats.

També s’entén com el procés pel qual es recullen dades rellevants que, transformades en informació, són el punt de partida per a prendre decisions.

L’avaluació és un procés:

-Suposa un seguit de passos per arribar a culminar-la. La seva finalitat és comprovar el grau en què es van assolint els objectius prèviament establerts.

Els objectius assenyalen el resultat o producte que es vol aconseguir i si estan ben definits. També assenyalen els criteris i paràmetre a tenir en compte, per tal de comprovar si s’estan aconseguint o no els resultats esperats.

L’avaluació comporta la recollida de dades i la formulació d’un judici de valor:

-Implica recollir dades en relació a la situació que es vol avaluar. Amb aquesta recollida de dades s’obté una informació sistematitzada que sempre serà més rigurosa que l’aconseguida a través de la comunicació oberta, informal, entre els diferents estaments del centre educatiu.

Aquesta informació analitzada ens donarà la valoració de la situació, de l’aspecte del qual es tracti o del centre, i serà la base de les noves decisions que s’hagin de prendre.

L’avaluació orienta la presa de decisions:

-És l’etapa la qual permet plantejar-se el redreçament o millora de la situació coneguda a partir de les dades recollides. En aquest pas és on l’avaluació troba el seu sentit ple. S’avalua per tal de cercar la millora i el canvi.

A partir de les consideracions fetes fins ara, cal remarcar les diferències importants que hi ha entre l’avaluació i la mesura. La mesura cerca la quantificació  d’algun aspecte parcial o total d’un procés educatiu.

L’avaluació de centre

L’avaluació de centres , interna o externa, és una exigència per a la millora permanent dels sistemes educatius i dels centres docents. És necessària des de la supervisió educativa, fer un model operatiu d’avaluació de la qualitat. Aquest model es basa en l’eficàcia, l’eficiència i la funcionalitat.

·         Eficàcia es defineix com la capacitat d’assolir l’efecte que es desitja, arribar a l’objectiu.

·         Eficiència és la capacitat per aconseguir un efecte determinat

·         Funcionalitat és conjunt de característiques que fan que alguna cosa sigui pràctic i utilitari.

L’avaluació facilita el canvi educatiu en la mesura que promou estratègies que condueixen a la millora de l’organització i el funcionament dels processos.
Ha de complir funcions de control, rendiment de comptes, motivació, formació i recolzament al coneixement.
L’avaluació de centre és un procés que provoca, a través del coneixement i el contrast, la millor comprensió dels centres educatius i de la pràctica que en ells realitzen. També és entesa com el diagnòstic dels problemes interns dels centres i el desenvolupament de la capacitat per resoldre’ls.

Article 2 : Avaluació interna dels centres docents

2.1 Per dur a terme l'avaluació interna, els centres docents elaboraran un pla d'avaluació que inclourà, en tres cursos escolars, l'avaluació dels diferents apartats que es concreten com a propis de l'àmbit de la gestió organitzativa. Així mateix, el pla d'avaluació interna del centre establirà la seqüència per avaluar, en els mateixos cursos escolars, l'ensenyament/aprenentatge en les diferents àrees del currículum, amb un mínim d'una àrea cada curs escolar. 

2.2  En finalitzar els tres cursos esmentats els centres realitzaran una valoració global de les millores assolides en relació als aspectes avaluats i de la idoneïtat de les estratègies emprades en el mateix procés d'avaluació, i es concretaran les propostes per a un nou pla d'actuació i un nou pla d'avaluació.

2.3 Correspon a l'equip directiu impulsar i determinar el procediment d'elaboració i execució del pla d'avaluació. En cada centre docent el Consell escolar aprovarà el pla d'avaluació interna i les valoracions i propostes que s'obtinguin com a resultat de les actuacions d'avaluació que es realitzin. 

2.4 L'avaluació interna dels centres haurà de comptar tant amb les aportacions del professorat -equips de cicle, comissions, òrgans de coordinació- com de la resta dels sectors de la comunitat escolar. 

2.5 La memòria anual del centre haurà de reflectir les actuacions i els resultats d'avaluació dels àmbits avaluats durant el curs escolar i les propostes de canvi o millora que han d'incorporar-se en les programacions generals de caràcter anual dels següents cursos escolars. 

2.6 A més, per tal de conèixer i valorar l'evolució en el centre dels aprenentatges dels alumnes en successius cursos escolars i adoptar mesures per a la millora dels processos d'ensenyament/aprenentatge, els centres docents aplicaran cada curs escolar i sense incidència directa en l'avaluació dels alumnes instruments de mesura o proves estàndard en un mínim de tres àrees del currículum. 

2.7 Les proves i les anàlisis dels resultats es faran en coherència amb els objectius establerts a la normativa i la concreció i contextualització que el mateix centre hagi fet en el seu projecte curricular. 

2.8 La Inspecció d'Ensenyament supervisarà les proves estandarditzades del centre i els resultats obtinguts en la seva aplicació.

Article 3 : Avaluació externa dels centres docents

3.1 L'avaluació externa serà realitzada per la Inspecció d'Ensenyament amb la col·laboració dels òrgans de govern i coordinació dels centres i dels membres dels diferents sectors de la comunitat escolar. 

3.2 En l'avaluació externa es realitzarà, també progressivament en tres cursos escolars, l'avaluació dels diferents apartats propis de l'àmbit de la gestió organitzativa del centre docent garantint que, en finalitzar aquests tres cursos, tots els apartats de l'àmbit hagin estat avaluats. 

3.3 L'avaluació externa de l'àmbit d'ensenyament-aprenentatge formarà part de l'actuació sistemàtica que la Inspecció d'Ensenyament realitza cada curs escolar, des del vessant especialista, amb l'objectiu de valorar progressivament en els centres docents la planificació i el desenvolupament del procés d'ensenyament-aprenentatge i l'assoliment dels objectius en les diferents àrees del currículum. 

3.4 Correspon a la Subdirecció General de la Inspecció l'elaboració del pla d'avaluació externa dels centres docents i la planificació del procés per a la seva execució. 

3.5 Les actuacions d'avaluació externa que es duguin a terme des de la Inspecció d'Ensenyament inclouran, entre d'altres: 

a) L'anàlisi de documentació elaborada pel centre.

b) La realització d'entrevistes amb membres dels equips directius, claustres, consells escolars, APA.

c) La participació en sessions de treball dels equips de professors: equips de cicle, departaments i seminaris, grups de treball i comissions, juntes d'avaluació.

d) L'observació directa del desenvolupament de l'acció docent a les aules i dels treballs dels alumnes. 

3.6 L'avaluació de la Inspecció d'Ensenyament conclourà amb l'elaboració d'un informe anual per a cada centre en el qual es reflectirà la valoració i les propostes de millora en relació als aspectes avaluats, i un informe global dels resultats de l'avaluació en finalitzar els tres cursos escolars. Aquests informes seran lliurats al Consell escolar per tal que, juntament amb els resultats obtinguts en la pròpia avaluació interna, contribueixin a la concreció de propostes per a la millora de la qualitat de l'acció educativa del centre.

L’avaluació educativa: sistema de valoracions


L’avaluació educativa és una activitat inherent a tota activitat humana intencional, que ha de ser sistemàtica, i el seu objectiu és determinar el valor d’alguna cosa.
És la comprensió per part de l’equip docent dels termes “qué, com, perquè i quan ensenyar”.

S’avalua sempre per prendre decisions, per tant, és una activitat o procés sistemàtic d’identificació, recollida o tractament de dades sobre elements o fets educatius, amb l’objectiu de valorar-los primer i després fer la presa de decisions i poder orientar la posterior acció.

Tradicionalment, l’avaluació s’aplicava al rendiment dels alumnes, als seus continguts, principis,...adquirits per ells en els processos d’ensenyament, però, actualment s’ha estès a les actituds, destreses, programes educatius, materials curriculars didàctics, les pràctiques docents, els centres escolars,...


Tipus d’avaluació educativa:

1.      Segons la seva finalitat i funció

a)     F. formativa: l’avaluació s’utilitza com estratègia de millora i per ajustar els processos educatius per aconseguir les metes i objectius previstos. S’identifiquen amb l’avaluació contínua.

b)     F. sumativa: s’aplica en processos determinats, amb realitzacions precises i valorables. Determinar la seva validesa en funció de l’ocupació que es desitgi fer d’aquesta.

2.      Segons la seva extensió

a)     Avaluació global: es pretén abarcar tots els components dels alumnes, del centre educatiu, del programa,... És com una totalitat interactuant, en la que qualsevol modificació en un dels components comporta conseqüències en la resta.

b)     Avaluació parcial: pretén l’estudi o valoració de determinats components o dimensions d’un centre, d’un programa educatiu, de rendiment d’un alumne,...

3.      Segons el moment d’aplicació

a)     Av. inicial: es realitza al començament de curs. Consisteix en la recollida de dades en la situació de partida. És imprescindible per iniciar qualsevol canvi educatiu, per decidir els objectius que es poden i han d’assolir i també per valorar si al final d’un procés, els resultats són satisfactoris o no.

b)     Av. procesual:  consisteix en la valoració a través de la recollida contínua i sistemàtica de dades, del procés d’aprenentatge d’un alumne,...al llarg d’un període de temps.

c)     Av. final: consisteix en la recollida i valoració de dades al finalitzar un període de temps previst per a la realització d’un aprenentatge, un programa, un treball, un curs escolar,...

•     Equip professional: és un grup de persones que s’organitzen per assolir uns objectius determinats. Per tant, la solidaritat és imprescindible dins del grup i deixar de banda les competències.

•  Organització:  és un sistema dissenyat per arribar a unes metes i uns objectius. També és un grup social format per persones, tasques i administracions, que interactuen en una estructura sistemàtica per complir amb els objectius.

•      Ensenyament-aprenentatge: l’ensenyament és l’acció i l’efecte d’ensenyar (instruir, adoctrinar, ensinistrar amb regles). Es tracta del sistema i mètode de donar instrucció, format pel conjunt de coneixements, principis i idees que s’ensenyen a algú.

En canvi, l’aprenentatge és el procés d’adquisició de coneixements, habilitats, valors i actituds, possibilitat mitjançant l’estudi, l’ensenyament o l’experiència.

•   Grup-classe: el conjunt de dos o més individus que es relacionen i són independents, i que es reuneixen per aconseguir uns objectius específics.

•      Alumne: persona educada des de la infància, respecte a una altra persona. Deixeble del mestre.

L’avaluació del sistema

Artículo 140. Finalidad de la evaluación.

1. La evaluación del sistema educativo tendrá como finalidad:

a.     Contribuir a mejorar la calidad y la equidad de la educación.

b.     Orientar las políticas educativas.

c.     Aumentar la transparencia y eficacia del sistema educativo.

d.     Ofrecer información sobre el grado de cumplimiento de los objetivos de mejora establecidos por las Administraciones educativas.

e.     Proporcionar información sobre el grado de consecución de los objetivos educativos españoles y europeos, así como del cumplimiento de los compromisos educativos contraídos en relación con la demanda de la sociedad española y las metas fijadas en el contexto de la Unión Europea.

2. La finalidad establecida en el apartado anterior no podrá amparar que los resultados de las evaluaciones del sistema educativo, independientemente del ámbito territorial estatal o autonómico en el que se apliquen, puedan ser utilizados para valoraciones individuales de los alumnos o para establecer clasificaciones de los centros.

Artículo 141. Ámbito de la evaluación.

La evaluación se extenderá a todos los ámbitos educativos regulados en esta Ley y se aplicará sobre los procesos de aprendizaje y resultados de los alumnos, la actividad del profesorado, los procesos educativos, la función directiva, el funcionamiento de los centros docentes, la inspección y las propias Administraciones educativas.

Artículo 142. Organismos responsables de la evaluación.

1. Realizarán la evaluación del sistema educativo el Instituto Nacional de Evaluación y Calidad del Sistema Educativo, que pasa a denominarse Instituto de Evaluación, y los organismos correspondientes de las Administraciones educativas que éstas determinen, que evaluarán el sistema educativo en el ámbito de sus competencias.

2. El Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas, determinará la estructura y funciones del Instituto de Evaluación, en el que se garantizará la participación de las Administraciones educativas.

3. Los equipos directivos y el profesorado de los centros docentes colaborarán con las Administraciones educativas en las evaluaciones que se realicen en sus centros.

Artículo 143. Evaluación general del sistema educativo.

1. El Instituto de Evaluación, en colaboración con las Administraciones educativas, elaborará planes plurianuales de evaluación general del sistema educativo. Previamente a su realización, se harán públicos los criterios y procedimientos de evaluación.

2. El Instituto de Evaluación, en colaboración con las Administraciones educativas, coordinará la participación del Estado español en las evaluaciones internacionales.

3. El Instituto de Evaluación, en colaboración con las Administraciones educativas, elaborará el Sistema Estatal de Indicadores de la Educación que contribuirá al conocimiento del sistema educativo y a orientar la toma de decisiones de las instituciones educativas y de todos los sectores implicados en la educación. Los datos necesarios para su elaboración deberán ser facilitados al Ministerio de Educación y Ciencia por las Administraciones educativas de las Comunidades Autónomas.

Criteris d’avaluació

El criteri es pot definir com un objectiu establert prèviament en funció del que es pot esperar de l’alumne. El criteri ha d’incloure els següents elements:

§      Rendiment dels alumnes en funció a les seves possibilitats.

§      Progrés, entès com la relació entre el rendiment actual i el rendiment anterior.

§      Norma, límit o meta exigida, entesa com el mínim que se li ha d’exigir a l’alumne.

Els criteris d’avaluació estableixen el tipus i  grau d’aprenentatge que s’espera que hagin assolit els alumnes respecte a les capacitats implícites en els objectius. Serveixen com indicadors de l’evolució dels aprenentatges, com elements que ajuden a valorar els desajustaments i les necessitats detectades per després aplicar una estratègia adequada a aquesta necessitat.

El model d’avaluació a partir de criteris permet tant a l’alumne com al professor determinar avenços o retrocessos del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Definir criteris significa per a l’alumne tenir major seguretat a l’hora d’avaluar i prendre decisions.

Model integral d’avaluació de la qualitat del sistema educatiu

(Model Castillejo, 1988)

Model EFQM

FUNDACIÓ EUROPEA PER A LA GESTIÓ DE LA QUALITAT

Va ser fundada en 1988 pels presidents de les catorze majors companyies europees, amb el recolzament de la Comissió Europea.

La Fundació  assumeix un paper clau en l’increment de l’eficàcia i l’eficiència de les organitzacions europees, reforçant la Qualitat en tots els aspectes de les seves activitats.
L’ impuls per fundar aquesta poderosa xarxa d’administració va ser la necessitat de crear un marc de treball per la millora de la qualitat.

El Model EFQM d’Excel·lència té com a objectiu ajudar a les organitzacions a conèixer-se a si mateix i a millorar el seu funcionament.

Missió:

·         Estimular i assistir a les organitzacions en tota Europa per desenvolupar activitats de millora enfocades a aconseguir l’excel·lència en la satisfacció de la societat.

·         Recolzar  als gerents de les organitzacions europees en la transformació accelerada de la Gestió Total de Qualitat, com factor decisiu en l’assoliment de l’avantatge competitiva a nivell global.

Importància:

·         Les organitzacions en Europa han començat a acceptar que l’administració de qualitat total és una forma d’administrar activitats per guanyar eficiència, efectivitat i avantatge competitiva, assegurant l’èxit de tota la comunitat i la satisfacció dels clients.

La millora de l’activitat s’aconsegueix mitjançant l’aprenentatge i la innovació.

El Model és no-preescriptiu, és a dir, respecta la personalitat de cada organització i reconeix que existeixen diferents visions per arribar a l’excel·lència.

Els conceptes fonamentals subjacents al Model són:

•     l’orientació cap als resultats i cap als clients (societat, actors,...)
• el lideratge i la constància
•   la gestió per processos i fets
•  el desenvolupament i la implicació de les persones
•  l’aprenentatge i la millora contínua
•  la col·laboració
•   la responsabilitat social

La funció principal del model és l’autoavaluació, de la qual s’obté un conjunt de punts forts i un altre d’àrees susceptibles de millora.

Prova d'avaluació de sisè curs d'educació primària 2010

QUÈ ÉS?

Per segon any consecutiu, es fa una prova que avalua les competències i coneixements bàsics que ha d'haver adquirit l'alumnat al final de l'educació primària per poder seguir amb normalitat el currículum previst per a l'ESO.


El Departament d'Educació durà a terme aquesta prova que es basarà en les competències bàsiques lingüístiques i matemàtiques que cal haver assolit en acabar aquesta etapa educativa. El resultat de la prova no tindrà efecte ni en l'avaluació final de l'alumnat ni en les decisions de pas de curs.

Amb aquesta prova, el Departament i cada centre d'educació primària podrà disposar d'informació acurada sobre la marxa de tot l'alumnat en un moment clau de la seva escolaritat segons un instrument de mesura homogeni. La prova ha de servir també perquè cada centre pugui corregir els punts febles i potenciar els punts forts a partir de la major autonomia que permet la Llei d'educació de Catalunya. L'objectiu final és millorar els resultats de l'alumnat i afavorir-ne el pas a l'educació secundària.


L'avaluació de sisè d'educació primària:

- És una avaluació externa de caràcter formatiu i orientador.
- Mesura el grau d'assoliment de competències bàsiques en acabar l'educació primària.
- Facilita informació als centres dels punts forts i febles en l'adquisició de les competències bàsiques de l'alumnat.
- Constitueix un instrument per a la millora dels resultats de l'alumnat.
- Afavoreix la transició de l'educació primària a l'educació secundària obligatòria.
- Permet disposar d'informació sobre el sistema educatiu català.

QUÈ AVALUA?

- La competència lingüística en llengua catalana
- La competència lingüística en llengua castellana
- La competència lingüística en llengua estrangera (anglès i francès)
- La competència lingüística en aranès (Vall d'Aran)
- La competència matemàtica

 

1- Les proves en competència lingüística en llengua catalana i castellana avaluen:

- La comprensió lectora mitjançant ítems tancats que avaluen els processos d'obtenció d'informació i d'interpretació.
- L'expressió escrita mitjançant ítems tancats de competència lingüística (lèxic i morfosintaxi) i mitjançant una composició escrita on s'avaluen els aspectes formals (lletra, gràfia, espais), la competència discursiva (coherència i adequació) i la competència lingüística.
- L'ortografia mitjançant un dictat, en el qual s'han d'escriure paraules en uns espais buits.

2- La prova de competència lingüística en llengua estrangera avalua:

- La comprensió oral de breus diàlegs i monòlegs referits a temes propis de l'entorn immediat de l'alumnat.
- La comprensió lectora mitjançant ítems tancats que avaluen els processos d'obtenció informació.

3- La prova de competència matemàtica avalua:

- L'habilitat de l'alumnat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, produir i interpretar diferents tipus d’informació matemàtica, aplicar un coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i entendre i resoldre problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana. Ho fa amb ítems referits a:
- Numeració i càlcul
- Espai, forma i mesura
- Relacions i canvi