T.15. ADMINISTRACIONS, PLANS I RECURSOS

Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

El departament d’educació és un òrgan governamental que dirigeix, guia i supervisa tot el procés d’ensenyament. Dirigeix les normes per les quals tant els centres, mestres i tots els professionals entorn a l’educació han de guiar el seu treball. Marca els objectius que l’ensenyament ha d’aconseguir i els principis i valors pels quals s’ha de guiar.

Idees bàsiques:

1.    Competències: La Llei d'educació de Catalunya desenvolupa al màxim les competències de l'Estatut en matèria educativa i compleix el mandat del Pacte Nacional per a l'Educació.

2.    Model educatiu propi: Defineix el Servei d'Educació de Catalunya té en compte els criteris d'equitat, suficiència, excel·lència i corresponsabilitat.

3.    Modernització: Aposta per l'autonomia dels centres, reforça el paper de la direcció dels centres públics i crea l'Agència d'Avaluació de Catalunya.

4.    Cossos propis: Dóna la possibilitat de crear els cossos docents propis de Catalunya mitjançant proves d'oposició catalanes amb procediments d'accés específics, i alhora manté els drets dels funcionaris docents.

5.    Proximitat: Aprofundeix els mecanismes de corresponsabilització amb les administracions locals i preveu unitats de planificació, com ara la zona educativa.

6.    Convivència: Els centres educatius hauran de formular una carta de compromís educatiu on s'expressi el marc de convivència que han d'assumir les famílies de l'alumnat.

7.    Llengua: La Llei permet blindar el model lingüístic català i aposta decididament pel trilingüisme.

8.    Pressupostos: La memòria econòmica de la Llei preveu que, un cop desplegada del tot, en un termini màxim de vuit anys, els pressupostos destinats a educació s'incrementin en 1.500 milions d'euros respecte als d'ara.

9.    Inversió: En vuit anys, la inversió en educació haurà de ser equivalent al 6% del PIB.

Pla Educatiu d’Entorn

Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.

Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.

S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

- Integral: per abastar tots els aspectes de la persona. No solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitar també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.

- Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.

- Arrelada: per tenir uns referents compartits. La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència.

- Cohesionadora: per promoure la integració social L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe.

- Inclusiva:per incloure a tothom I per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.

- En xarxa: per ser-ne tots corresponsables És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana. 

Línies d’intervenció i actuacions dels plans Educatius d’Entorn

Objectius generals i línies d’intervenció relacionades

1. Incrementar l’èxit acadèmic. 

-          Incentivació i suport: promoció de l'èxit escolar de tot l'alumnat.

-          Orientació i seguiment acadèmico-professional.

2. Contribuir a millorar les condicions d'escolarització.

-          Prevenció de l'absentisme.

-          Promoció de tota la xarxa educativa sufragada amb fons públics, amb visió comunitària.

3. Potenciar l’equitat i la participació en el marc d’una educació inclusiva per reduir desigualtats.

-          Acollida de l'alumnat i de les famílies que s'incorporen a la zona/localitat.

-          Afavoriment de la participació de tot l'alumnat a les diferents activitats aula/centre/entorn.

4. Millorar la presència i l’ús social de la llengua catalana com a llengua comuna i de cohesió, en un marc de respecte i valoració de la diversitat lingüística. 

-          Sensibilització específica respecte a l'adopció de la llengua catalana com a llengua comuna i respecte a la diversitat lingüística.

-          Promoció de l'ús de la llengua catalana.

-          Promoció de l'accés a les llengües d'origen.

5. Potenciar els espais de convivència i el compromís cívic.

-          Promoció de línies d'actuació per a l'educació en valors per i en la ciutadania a l'aula/centre/entorn.

-          Promoció de l'educació més enllà de l'escola.

-          Creació d'espais de trobada i convivència.

-          Promoció de l'associacionisme infantil i juvenil.

6. Potenciar l'educació en el lleure.

-          Promoció de l'educació en el lleure.

 7. Potenciar el treball i l’aprenentatge en xarxa de tots els agents que operen en el territori:        

-          Enfortir la xarxa entre centres.

-          Enfortir la relació i el treball en xarxa entre centre i entorn.

-          Enfortir els vincles entre les famílies i el centre educatiu.

-          Formació i sensibilització.

-          Promoció de les xarxes.

-          Grups de treball multidisciplinar.

-          Enfortiment dels vincles família - centre educatiu - entorn.

8. Promoure la sostenibilitat en les actuacions.

 

-          Optimització de recursos.

-          Recerca de noves fonts de finançament.

Administració local i serveis educatius

CERES

Amb l'objectiu de promoure la innovació didàctica, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a través del Servei d'Innovació i Recerca Educativa, ha creat els CESIRE, Centres Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa.

El CERES és el CESIRE de les Humanitats, les Ciències Socials i la Filosofia.

La seva ubicació a l'Arxiu Nacional de Catalunya, gràcies a un acord de col·laboració entre el Departament de Cultura i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, palesa l'interès d'ambdós Departaments per crear estratègies que facilitin la utilització del patrimoni cultural com a recurs per a l'ensenyament.

*CESIRE centres específics de suport a la innovació i la recerca educativa

Objectius Generals del CERES:

 

1. Ser punt de trobada i de reflexió per al profesorat de les Humanitats, les Ciències Socials i la Filosofia, estimulant la innovació didàctica i la millora de la qualitat educativa.
2. Promoure la utilització de les fonts materials, orals i documentals, com a recurs didàctic i de les tecnologies de la informació com a mitjà.

Línies prioritàries:

Detectar i difondre i/o dissenyar activitats i recursos que es fan en didàctica de les Humanitats, les Ciències Socials i la Filosofia perquè ajudin al professorat en la seva tasca docent.

1. Promoure i difondre activitats que tenen com a finalitat l'estímul entre l'alumnat de l'interès i el gust per a l'aprenentatge de les Humanitats, les Ciències Socials i la Filosofia.
2. Constituir un banc digital de recursos per a l'ensenyament i l'aprenentatge de  les Humanitats, les Ciències Socials i la Filosofia.
3. Promoure l'actualització dels ensenyants, tant pel que fa a nous coneixements, com també als nous dissenys curriculars de la nova LOE.

 

 Projectes principals en desenvolupament:

 Atenció del Servei Didàctic de l'Arxiu Nacional de Catalunya

1. Elaboració de materials didàctics relacionats amb documents de l'ANC
2. Implementació de l'ARC (Aplicació de Recobriment curricular) per a les matèries d' Humanitats, Ciències Socials i Filosofia
3. Elaboració de recursos relacionats amb la utilització de les fonts primàries

 

Plans de formació i actualització docent (PROGRAMA FP.CAT)

Què és el programa FP.CAT?

El programa FP.Cat disposa d'una xarxa de centres que ofereixen cursos de formació professional integrada adaptada a les necessitats tant dels treballadors i treballadores com ara de les empreses, amb la intenció de facilitar ja sigui l'accés a un lloc de treball qualificat o bé la millora de l'ocupabilitat dels participants.

Tot plegat, ofereix la possibilitat de capitalitzar la formació amb la certificació dels cursos.

Aquests certificats acrediten les competències professionals adquirides i donen dret a l'obtenció, o bé de Certificats de Professionalitat o bé de títols, que són reconeguts pel Departament de Treball i el Departament d'Educació.

Objectius dels centres amb FP.CAT:

• Impartir una oferta formativa integrada.
• Vincular-se a l'entorn sectorial i territorial.
• Implementar un sistema d'informació, orientació i assessorament.
• Realitzar l'avaluació i acreditació de competències adquirides per experiència o vies no formals de formació.
• Impulsar projectes d'innovació.
• Desenvolupar accions de formació de formadors.
• Incorporar les empreses al sistema integrat de formació.

Administració Local i Educació

Competències en:

-          edificis i personal subaltern a les escoles

-          Provisió de solars per a edficacions escolars

-          Serveis de menjador i transport intern (opcional)

-          Gestió d'ajuts socials i beques

-          Educació infantil 0-3 anys - si ho volen

-          Ensenyaments de música, artístics

-          Convenis de cursos ocupacionals a ESO

-          PQPI Programa Qualificació Professional Inicial

Diputació de Barcelona

Suport directe amb:

-          Activitats de dinamització educativa (teatre, música, itineraris)

-          Ajuts econòmics a projectes de centre educatiu

T.14. ESCOLA I SOCIETAT DIGITAL

                      ·         Experiències pedagògiques 

·         Recursos TIC-TAC

                             ·         Escola i comunicació de masses

         ·         Mediació educadora

          ·         Cultura personalitzada

Experiències pedagògiques

L'ensenyament i l'aprenentatge són processos complexes, el que funciona en un determinat context pot no fer-ho en un altre. Les propostes que es presenten han d'ajudar a reflexionar sobre la nostra pràctica educativa, a prendre, a adonar-nos que hi ha moltes maneres d'ensenyar, a incorporar noves idees i, naturalment, a posicionar-nos críticament davant altres opcions que són alternatives a les nostres.

EX: 1a Jornada d'Intercanvi d'Experiències Pedagògiques entre els territoris de parla catalana: “Ensenyar i aprendre llengua en el context actual”

La Comissió Interterritorial de l’Ensenyament de la Llengua organitza aquest primera jornada a l’ Hotel Corona Tortosa, amb la finalitat de fer conèixer bones pràctiques, compartir marcs de referència, avançar en l’aplicació de noves tecnologies i en la utilització de les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC) així com d’ iniciar un sistema de treball en xarxa i de proximitat per tal d’optimitzar els recursos didàctico-pedagògics que es produeixen en el conjunt dels territoris de l’àrea lingüística per donar resposta a la realitat multilingüe dels nostres centres educatius i a la necessitat de formar ciutadans plurilingües.

La jornada s’articula a través de tres eixos de treball:

• Eix 1. Acollida inicial de l’alumnat nouvingut
• Eix 2. Transició aula ordinària alumnat nouvingut
• Eix 3. Tractament integral de llengua i continguts (TILC) 

Documentació narrativa d’experiències pedagògiques dels docents:

1.      Una carta d’invitació

Inviten als docents a escriure sobre el que saben i fan, sobre els seus coneixements construïts al llarg de les seves experiències pedagògiques en les institucions educatives. Suposa una invitació a escriure, llegir, pensar i conversar sobre experiències pedagògiques pròpies. Potencien aquells aspectes més rellevants de la formació dels docents a partir del treball pedagògic sobre textos i històries d’ensenyament i formació escrita pels docents.

2.      Formació de docents i relats pedagògics

Planteja una sèrie de reflexions, afirmacions i preguntes orientades a concebre la producció autogenerada i guiada de relats escolars i curriculars com una estratègia viable per a transformar les pràctiques de formació, d’investigació i de vinculació de les institucions formadores amb les escoles de la seva zona d’influència.

3.      Algunes orientacions per incorporar la documentació narrativa d’experiències pedagògiques en les institucions de formació de docents

La seva finalitat és suggerir, indicar, plantejar orientacions dirigides a generar i instal·lar en les institucions de formació de docents iniciatives i processos de documentació narrativa d’experiències pedagògiques. Està dirigida especialment a aquells que es dediquin de manera directa a orientar i acompanyar als docents que desitgin sistematitzar les seves experiències escolars a través de la documentació narrativa.

4.      Dossier de relats d’experiències de formació

Té com a propòsit mostrar alguns dels relats generat per docents que, en diferents etapes de la seva formació i des de llocs i funcions diferenciades, han transitat algun procés de documentació de la seva pròpia experiència de formació. Només pretenen mostrar produccions escrites per docents en formació, realitzades en el marc de condicions institucionals molt diverses i a través de dispositius de documentació narrativa molt diferents. A través de la lectura d’aquests textos pedagògics produïts per docents i futurs docents podrem conèixer les seves pròpies experiències amb la documentació narrativa.

·        Recursos TIC-TAC

TIC

Són les Tecnologies de la Informació i Comunicació, és a dir, són aquelles eines computacionals i informàtiques que necessiten, sintetitzen, recuperen i presenten informació representada d’una forma. És un conjunt d’eines, suports i canals per al tractament i accés a la informació, per donar forma, registrar, emmagatzemar i difondre continguts digitalitzats.

Per a tot tipus d’aplicacions, les TIC’s són mitjans i no finalitat. Per tant, són instruments i materials de construcció que faciliten l’aprenentatge, el desenvolupament d’habilitats i diferents formes d’aprendre, estils i ritmes dels aprenents. La seva funció és agrupar els elements i les tècniques utilitzades i la transmissió de les informacions, principalment d’informàtica, Internet i les telecomunicacions.

Els principis metodològics de l'aprenentatge són:

·         L'aprenentatge es basa en situacions i problemes del món real i té valor més enllà de l'àmbit escolar.

·         Les activitats parteixen d'un enfocament curricular competencial i interdisciplinari.

·         L'aprenentatge està centrat en l'alumnat i afavoreix la diversitat d'estils d'aprenentatge.

·         L'alumnat troba sentit al seu procés d'aprenentatge.

·         S'utilitzen recursos tecnològics i fonts d'informació primàries.

·         El professorat intervé com a facilitador de l'aprenentatge.

·         Es promou el treball col·laboratiu en equip (dins l'aula i a través de la xarxa).

·         L'alumnat elabora productes i propostes pensats per a un públic real.

·         L'ús d'Internet i de les TIC és principalment com a font d'informació, comunicació i pel treball intel·lectual.

Avantatges respecte l’aprenentatge:

-          Aprenentatge cooperatiu: els instruments que proporcionen les TIC’s faciliten el treball en grup i el cultiu d’actituds socials ja que propicien l’intercanvi d’idees i la cooperació.

-          Alt grau d’interdisciplinarietat: les tasques educatives realitzades amb ordinadors permeten obtenir un alt grau d’interdisciplinarietat ja que l’ordinador  degut a la seva capacitat d’emmagatzematge permet realitzar diversos tipus de tractaments d’una informació molt àmplia. 

-         Alfabetització tecnològica (digital, audiovisual): avui dia trobem professors i alumnes que queden una mica endarrerits respecte a l’avançament de les tecnologies, sobretot la referent a l´utilització de l’ordinador. Tant professors com alumnes senten la necessitat d’actualitzar els seus coneixements i molt particularment a la referent a la tecnologia digital, formats d’àudio i vídeo, edició i muntatge,...

Inconvenients:

-          Donat que l’aprenentatge cooperatiu està sustentat en les actituds socials, una societat mandrosa pot influir en l’aprenentatge efectiu.

-          Donat el vertiginós avançament de les tecnologies, aquestes tendeixen a quedar-se descontinuades molt d’hora, el qual obliga a actualitzar freqüentment l’equip i adquirir nous sistemes.

-          El cost de la tecnologia no és res menyspreable pel qual s’ha de disposar d’un pressupost i freqüent que permeti actualitzar els equips periòdicament.

Avantatges respecte els professors:

-          Alt grau d’interdisciplinarietat:  avui dia , el docent ha de saber una mica de casa cosa i ha de tenir coneixements bàsics de com utilitzar les noves tecnologies. També podrà interactuar amb altres professionals per intercanviar informació.

-          Iniciativa i creativitat: donat que el docent ve transcendint de l’exercici clàssic de l’ensenyament al modernisme. Aquest esforç demana molta iniciativa i creativitat.

No hi ha res escrit, l’educació del futur s’està escrivint ara i tenim el privilegi juntament amb els nostres alumnes, de ser els protagonistes d’escriure la història.

-          Aprofitar els recursos: moltes vegades amb la projecció d’un vídeo o l’ús d’una bona simulació poden millorar l’aprenentatge. Per una altra part, l’ús del paper es pot reduir a la seva mínima expressió reemplaçant-lo per un format digital. Actualment disposem de pen drivers, CD o DVD,...

-          Aprenentatges cooperatiu: el professor aprèn amb els estudiants, professors/es amb altres professors i tot això gràcies a la cooperació i treball en equip.

Inconvenients:

-          És necessari la capacitació contínua dels docents, el qual ha d’invertir recursos (temps i diners) en ell.

-          Freqüentment el professor es pot sentir aclaparat pel seu treball i per tenir que aprendre a utilitzar aquest nous recursos, la qual cosa això provoca que moltes vegades decideixin tornar a utilitzar el mètode clàssic.

Avantatges respecte els alumnes:

-          Aprofitament del temps: l’estudiant pot accedir a la informació de manera instantània, pot enviar les seves tasques per la xarxa, interaccionar amb altes persones,...amb tota comoditat, ja que ho pot fer des de casa seva.

-          Aprenentatge cooperatiu: els estudiants aprenen amb el professor i els estudiants poden aprendre entre ells, gràcies a la cooperació i treball en equip.

-          Motivació i interès: els estudiants d’avui dia posen destreses innates associades amb les noves tecnologies la qual cosa fa que de forma natural acceptin i adoptin aquest nou mètode en el seu ús de l’ordinador en les seves activitats d’aprenentatge; prefereixen una projecció d’un vídeo abans que un llibre, també perquè estan molt satisfets ja que disposen de molta informació,...Al professor se li ha d’encomanar l’entusiasme que li posen els alumnes.

-          Desenvolupament d’habilitats en la cerca d’informació: abans els alumnes trigaven molta estona buscant informació en una biblioteca...ara en un parell de minuts, a través de la xarxa obtens allò que volies i més coses. És necessari desenvolupar habilitats per seleccionar adequadament la informació útil i filtrar-la per poder utilitzar-la.

TAC

Objectius:

-          Donar a conèixer al professorat alguns dels recursos TAC que té a la seva disposició

-          Mostrar la utilitat d’aquests recursos

-          Estimular el seu ús en l’activitat docents, induint a un canvi metodològic.

-          Incentivar l’ús col·laboratiu del professorat per generar nous recursos o millorar els ja existents

Pissarra digital (PD): sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador i un videoprojector que permet projectar continguts digitals en un format idoni per la visualització en grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades utilitzant els perifèrics de l’ordinador, mousse, teclat,...

Avantatges:

-          La pissarra digital ens permet compartir i comentar tot tipus de materials i treballs fets pel professorat i per l’alumnat, tant dins i fora de l’aula, com dins i fora del centre.

-          Afavoreix la creació d’un clima de treball més col·laboratiu.

-          Incrementa la motivació dels estudiants pels elements multimèdia incorporats.

-          Afavoreix aprenentatges més significatius, en consonància amb la societat actual.

-          Permet cobrir les diferències individuals d’aprenentatge de l’alumnat: uns més visuals, d’altres més abstractes, amb diversos estils cognitius...

-          Actua com a germen d’innovació: indueix a una renovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge (model CAIT)

o   Constructiu

o   Autoregulat

o   Interactiu

o   Tecnològic

-          Diversitat i multiculturalitat a l’aula: els alumnes procedents d’altres cultures poden tenir un suport per donar a conèixer, d’una forma visual, aquells aspectes valuosos de la seva cultura.

Funcions PD (com a suport del professorat):

-          Per recolzar les explicacions del professor/a.

-          Per mostrar imatges (fotografies digitals, extretes d’Internet,...)

-          Per projectar simulacions, animacions, vídeos,...

-          Mitjançant presentacions sobre el tema que cal desenvolupar.

-          Per fer esquemes utilitzant activitats interactives.

-          Aprenentatges sobre l’ús de programari i aplicacions.

-          Per corregir de manera individual o col·lectiva.

-          Per fer debats i síntesi, recollint les aportacions dels estudiants en un editor de text, de manera que es pugui negociar el redactat final de tots.

-          Per fer exposicions de treballs

-          Buscar recursos i informació per Internet.

-          (...)

Pissarra digital interactiva (PDI): sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador, un videoprojector i un dispositiu de control de punter, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per la visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció.

Impacte de les PDI a l’aula

-          Font inesgotable d’informació multimèdia i interactiva disponible de forma immediata.

-          Introdueix més canals de comunicació/interacció.

-          Visualitzador de documents que permet compartir i comentar recursos.

-          Els estudiants estan més atents i motivats; comprenen millor els continguts, participen més,...

-          Les classes són més atractives i audiovisuals; és més fàcil renovar metodologies i tractar la diversitat.

-          Integra l’ús de les TIC en les activitats de l’aula: buscar informació, realitzar i presentar treballs,...

-          Els professors i els alumnes prefereixen fer classe amb aquest tipus de pissarra.

-          Faciliten tant l’aplicació de metodologies tradicionals centrades en l’ensenyament com de metodologies centrades en els estudiants (la major part dels professors creuen que innova).

-          Es pot aprendre molt amb aquesta pissarra, tot depenen de l’ús que hi facis d’ella.

Consideracions prèvies de la PDI: l’important no és l’instrument, sinó el que es faci amb ell, però un bon instrument ajuda. Disposar d’una PDI a l’aula no garantitza un ensenyament innovador de qualitat de manera total. Tenir un ordinador per a cada alumne a l’aula, tampoc. Com també ho va garantitzar en el seu dia la pissarra de guix o utilitzar o no els llibres més tradicionals. Això depèn del professor, de les activitats d’ensenyament i aprenentatge que es facin, però sense dubte, una PD proporciona més recursos i més oportunitats per aprendre. Es poden fer moltes més coses si es té un PD a l’aula que si no es té. Com també fomentar la participació dels alumnes.

La clau de l’èxit és que els professors han de veure que utilitzar les PDI són un mètode FÀCIL perquè poden aprendre a dominar-les en poc temps, CÒMODES perquè els models didàctics son bons, flexibles i controlables, ÚTILS perquè aporta un valor afegit per realitzar activitats de major potencial didàctic i aconseguir més motivació i participació dels alumnes  i EFICIENTS perquè moltes activitats no exigeixen dedicar més temps ni esforç.

Necessitat de canvis en el rol docent...

·         Més col·laboratiu que solitari: haurà de treballar en xarxa ja que les possibilitats comunicatives d’Internet possibiliten un treball interactiu entre docents de diferents centres.

·         Que fomenti la participació: i no només entesa com a possibilitat que els alumnes participin a la classe, sinó que siguin corresponsables dels projectes que s’iniciïn a l’aula.

·         Que no tingui l’exclusiva del coneixement: ja que, d’una banda, els alumnes poden tenir la mateixa habilitat amb les TIC o superior, i d’altra banda, poden tenir accés a la informació amb la mateixa facilitat que els docents.

·         Amb fortes capacitats organitzatives: ja que a l’aula i la informació no seran bidireccionals (del docent als alumnes i a la inversa), sinó que el treball amb els alumnes es farà al voltant de diferents nuclis de treball, la qual cosa provocarà canvis en la forma d’ensenyar.

·         Obert a l’experimentació: tant a noves formes de treballs amb els alumnes com a nous productes i serveis que ofereixi Internet.

Que tingui capacitat per a modificar des dels principis fins a la metodologia aplicada al procés d’ensenyament-aprenentatge

Inconvenients:

-          Donada a la gran informació que trobem per la xarxa, és molt fàcil que els alumnes es distreguin molt ràpidament i perdin el temps navegant en pàgines que no necessiten.

L’estudiant pot perdre el seu objectiu respecte la informació que volia cercar i, per descomptat, el temps.

-          L’interès a l’estudi pot que sigui substituït per la curiositat i l’exploració en la web en activitats no acadèmiques.

-          Donada a la gran quantitat d’informació que hi ha, els alumnes es poden saturar i no sàpiguen fer una correcte cerca respecte allò que necessitem, i utilitzin el mètode més tradicional (“cortar y pegar”).

Com millorar l’ensenyament i els aprenentatges en les aules amb les TIC?

La societat de la informació exigeix reduir les pràctiques memorístico-reproductores. A favor de pràctiques socio-constructivistes centrades en els alumnes i l’aprenentatge autònom i col·laboratiu i els nous models didàctics que integren les aportacions de les TIC faciliten aquesta renovació.

Claus per a una bona integració de les TIC a l’aula

 

1-      Infraestructures

·         Aula per treballar en gran grup: pissarra digital amb càmera a las classes

·         Aula per treballar en grups: ordinador de recolzament a classe

·         Aula per treballar individualment: aules d’informàtica

·         Internet i intranet educativa

S’ha de disposar d’un ordinador per cada classe per al professor, com també a les biblioteques.

2-      Manteniment i coordinació

·         Els centres han de disposar de professionals per al manteniment de les TIC, com també els professors han de tenir una bona coordinació tècnico-pedagògica que informi en tot moment al professorat.

3-      Recursos TIC

·         Plataformes de continguts editorials

·         Portals administradors educatius

·         Webs/Blogs docents i comunitats virtuals de professorat

 

1-      Recolzaments i compromisos necessaris

·         De l’equip directiu

·         Compromís plasmat en el PEC de la comunitat educativa del centre (professors, personal no docent, famílies i alumnat)

·         Recolzament de les Administracions Educatives, facilitant infraestructures i recursos, assessoraments, normatives,...

2-      Formació del professorat

·         Competències tècnic-instrumentals, almenys:

-domini bàsic dels editors de textos

-navegar per Internet i utilitzar el correu electrònic

·         Competències didàctiques (bons models d’ús de les TIC):

-models didàctics senzills i avançats

·         Desenvolupament professional i competències socioculturals i comunicacionals: ús crític i segur, auto aprenentatges, treball col·laboratiu, xarxes professionals,...

3-      Actitud els professors

·         Els professors utilitzen les TIC sobretot per:

-Alfabetització digital dels estudiants

-Millorar la productivitat (escriure, buscar dades, comunicar, preparar classes,...)

-Millorar l’ensenyament i l’aprenentatge (activitats amb recolzament de les TIC)

-La tutoria i la comunicació amb les famílies i l’entorn

-La gestió del centre

A través de la motivació i l’actitud positiva dels professors respecte les TIC’s, augmentarà la seva formació. Es tornen més eficaços, ja que promouen millors aprenentatges als alumnes; i més eficients perquè els ajuden realment en la seva docència sense grans incomoditats ni increments significatius del temps i de l’esforç necessari.

Amb això augmentarà la seva professionalitat, la seva satisfacció personal i la seva capacitat d’aprenentatge.

Per tant, els alumnes milloren els aprenentatges amb les TIC’s?

El disseny i la implementació de programes de capacitació docent que utilitzen les TIC efectivament són un element per aconseguir reformes profundes i d’ampli abast. Les institucions de formació docent hauran d’optar entre assumir un paper de lideratge en la transformació educativa, o be quedar-se endarrere en el continu canvi tecnològic.

Per a que en l’educació es puguin explotar els beneficis de les TIC en el procés d’aprenentatge, és essencial que tant els futurs docents com els docents en activitat sàpiguen utilitzar aquestes eines.

És important destacar que l’ús de les TIC afavoreixen el treball col·laboratiu amb els iguals, el treball en grup, no solament pel fet de tenir que compartir ordinadors amb un company/a, sinó per la necessitat de comptar amb els altres en la consecució exitosa de les tasques encomanades al professor.

L’experiència demostra dia a dia que els mitjans informàtics de que disposa en les aules afavoreixen actituds com ajudar als companys, intercanviar informació rellevant trobada a Internet, resoldre problemes als que en tenen...estimula als components del grup a intercanviar idees, a discutir i decidir en comú, a raonar el perquè de tal opinió,...Per tant, podem afirmar que gràcies a les TIC milloren els aprenentatges dels alumnes

Aulamèdia (educar la mirada)

Per sisè any consecutiu AulaMèdia organitza les Jornades d’Educació en Comunicació, aquesta vegada amb el títol Educar la Mirada.

A la societat del Segle XXI en què vivim, es necessària una consciència social davant els mitjans de comunicació, una alfabetització mediàtica de la societat que doti a la ciutadania d’una mirada crítica davant les pantalles.

Durant tres dies, les Jornades Educar la Mirada volen reflexionar sobre la necessitat d’una Educació en Comunicació universal per a tot l’alumnat, que eduqui en les eines, en els llenguatges i –sobretot- en l’anàlisi dels continguts mediàtics.

Des d’AulaMèdia volem oferir al professorat materials didàctics per concretar i implementar aquesta reflexió en l’àmbit de la Comunicació Audiovisual. Durant les Jornades també es projectaran produccions escolars audiovisuals, una mostra d’allò que es fa a les aules en el camp de l’expressió i la creació audiovisual.

Cal saber mirar, expressar-se audiovisualment i analitzar els mitjans. Cal “Educar la Mirada”.

 

Educació i mitjans de comunicació de masses

Medicació educadora:

Corresponsabilitat educativa (entre els agents de socialització):

La percepció és el que dóna els mitjans. La sensació és com el presenta. Ha d’haver lliure expressió a través del raonament crític i l’experiència compartida entre tothom.

VIDEO: Black or White, Michael Jackson

Aquest vídeo em suggereix personalment una manera de lliure expressió d’una persona que porta guardant durant molt de temps pensaments i que per una raó o una altra no les ha expressat. Tracta la diferencia del color blanc i negre; la societat es basa en definir-la d’un costat o d’un altre. No cal fer aquestes diferències, podem barrejar tots els colors per obtenir un resultat únic i no fer cap tipus de discriminació a ningú. Som les parts que, al cap i a la fi, formem un tot. Ser persones on AVUI si que podem dir que tenim lliure expressió on cadascun dels individus es va formant com a persona.

L’aprenentatge com a mediació cultural:

Professors i alumnes han d’utilitzar els mateixos continguts. Els mitjans i els continguts actuen per igual sobre professors i alumnes. No només s’ha de tenir en compte el currículum per l’aprenentatge de l’alumne sinó que també s’ha de tenir en compte l’alumne en sí ( interessos, aptituds, nivell d’aprenentatge) per tal de crear una bona planificació.

El professor processa la informació del món que l’envolta i decideix que fer amb ella. El professor ha de veure la informació i comunicació que ha donat l’alumne perquè es determina el seu comportament segons les intencions bidireccionals (la comunicació emesa es va ajustant a les condicions dels receptors, a mesura que aquest va intervenint i donant la seva impressió de tornada).

L’alumne segons l’actuació del professor connectarà amb ell o no. L’alumne ha de tenir grans motivacions proporcionades i impulsades pels professors, se l’ha de motivar per a que llegeixi llibres, per a que busqui informació per ell mateix, que s’interessi i no es limiti als mitjans de comunicació.

 

Célestin, Freinet et Élise

 

·         Célestin Freinet: (1896-1966) pedagog francès.

Seguint la concepció del nen com eix del seu propi aprenentatge, Freinet va posar el seu empeny en trobar processos d’aprenentatge que permetin als nens aprendre a l’escola de la mateixa manera  que aprenien en la vida, és a dir, de manera natural.

Idees i aportacions pedagògiques

El mètode natural de Freinet consisteix en oferir al petit un ambient favorable al descobriment continuat que li permeti, a través de la lliure exploració i experimentació, anar conformant els seus coneixements. Per afavorir  aquest espai, l’aula es pot dividir en diferents espais, que poden ser tant un pati com un hort. Una altre de les innovacions de Freinet per afavorir aquest aprenentatge natural consisteix en sortir de l’aula i realitzar passejos per la natura o visites als tallers dels artesans locals.

Freinet considera que els processos d’adquisició de coneixements no es donen a través de la raó, sinó especialment a través de l’acció, l’experiència i l’exercici, el que ell anomena tempteig experimental, a partir de les pròpies experiències i de la manipulació de la realitat.

De la mateixa manera com el nen petit aprèn a caminar (és a dir, caminant), és com el nen que ha d’aprendre a llegir o a escriure. Així els alumnes de Freinet aprenen a dibuixar, a escriure o a llegir, dibuixant, escrivint o llegint. En aquest sentit, la introducció de tallers es converteix en una opció metodològica fonamental.

Per garantitzar que aquest aprenentatge natural és efectiu, serà imprescindible un ambient “natural” per al treball en equip que estimuli al nen en totes les seves capacitats, en el que pugui expressar-se lliurement i en el que pugui intercanviar i contrastar idees.

En aquest context la coordinació, la comunicació o la cooperació, estaran en base d’una altre de les aportacions de Freinet: la realització de projectes en comú, com per exemple una revista escolar.

Pel que respecte a l’aprenentatge natural de continguts, en principi més abstractes, com la lectura i el càlcul, Freinet també entén que el seu aprenentatge ha de partir de la seva utilitat i significat per, posteriorment, passar als elements i relacions que ho composen.

Els principis de Freinet van tenir incidència en diversos països. Pel que es refereix a  Espanya es va difondre’s especialment entre un grup de mestres de Lleida.

Inclús, Freinet va acudir a donar unes conferencies a l’Escola d’Estiu de Barcelona de 1933.

Tècniques de Freinet

Les tècniques de Freinet constitueixen un ventall d’activitats que estimulen el tempteig experimental, la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l’entorn. Estan pensats sobre la base funcional de la comunicació i sobre propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals. Destaquen:

·         El text lliure: és el text realitzat pel nen/a a partir de les seves pròpies idees, sense tema ni temps prefixat. Es desenvolupa seguint les fases següents: l’escriptura del text, que constitueix una activitat creativa i individual; la lectura davant de tot el grup, amb el qual es treballa l’entonació, la modulació de la veu; el comentari de text de forma col·lectiva; i altres tècniques com la impressió i reproducció dels textos per la revista escolar i la correspondència.

·         Fitxers de treball individual: espai on cada alumne guardava els seus treballs personals i individuals.

·         La revista escolar: la qual s’origina amb les produccions infantils i es realitza a partir de la pròpia organització de treball.

·         Els plans de treball: tenen sentit e una planificació col·lectiva amb l’alumnat, planificació que ve determinada per unes decisions de grup que, a la vegada, estan inserides en la planificació general del curs.

·         Les conferències: pretenen propiciar, en el marc del grup-classe, les crítiques a la realitat per part de l’alumnat i el seu posterior estudi.

·         Biblioteca del treball: el material es classifica d’acord amb la dinàmica i les necessitats de consulta dels nens/es, que accedeixen lliurement a ell, però també es responsabilitzaran d’ordenar-lo i controlar-lo.

·         L’assemblea de classe: és l’espai i temps destinats a plantejar problemes i buscar mitjans per la seva resolució, per planificar i possibilitar la realització de projectes. Educa la funció de planificació i de revisió del treball i de la vida del grup-classe.

·         Mètode natural: oferir un ambient favorable al descobriment continuat, en el que sigui possible l’expressió lliure i l’intercanvi i contrast d’idees en una institució que ells mateixos conformen. Va introduir els tallers dedicats al treball manual.

L’actitud investigadora, la curiositat pel seu entorn, el respecte per les pròpies realitzacions i la dels altres, la bona utilització dels materials,...possibiliten un ambient molt favorable d’aprenentatge.

Comença a sortir amb els seus alumnes, allò que anomenaven “classes-passejos” per descobrir el medi natural i humà que els envolta.

·         L’aprenentatge del càlcul: per a Freinet el càlcul té que ser un instrument d’acció sobre les coses. Serveix per mesurar els camps, pesar els productes, calcular el preu de cost, els interessos que s’han de tornar o cobrar. Tot això justifica l’activitat aritmètica, en comptes de l’accés descarnat als números i les operacions. És precís per tant submergir el càlcul escolar a la vida de l’entorn i convertir-lo en càlcul viu.

·         Interès per la comunicació: llegir és buscar sentit a allò que es  llegeix. La base de la “lectura global” és l’aprenentatge que va des de les paraules, a les síl·labes fins arribar als sons. A partir d’aquí es pot passar a la composició de noves paraules i a la lectura. L’accés al text escrit ha de ser una cerca del seu sentit. Seguint en aquest aspecte les intuïcions de Rousseau, Freinet considera que el text és el producte d’una voluntat de comunicació.

La lectura com una tècnica de vida és la que desconnecta del món real i ens submergeix en un món imaginari. També prepara als alumnes per a les seves conferències que han de realitzar davant d’altres persones.

Altres tècniques i aparells que va incorporar Freinet: màquines d’instrucció, ràdio i electròfon, fotografia i cinema, impremta escolar, la correspondència escolar i el llibre de la vida, entre d’altres.

Aplicar les tècniques Freinet significa donar la paraula a l’alumne, partir d’ell, de les seves capacitats de comunicació i de cooperació.

Freinet no oblida la necessitat de facilitar els coneixements que falten en els moments adequats. L’alumne conserva la seva autonomia: utilitzarà el diccionari o un manual de gramàtica, així com també fitxers auto correctors. En aquests moments, el mestre no dubtarà en “donar una lliçó”. Però, a diferència de la pedagogia tradicional, aquesta lliçó no serà conseqüència d’una progressió teòrica i abstracta, sinó de necessitats comprovades: no se sap escriure una paraula, si va d’una manera o una altra...

Si es porten a terme exercicis més a fons, s’hauran d’ajustar a la realitat concreta del que es necessita. Sobretot, no es sobrecarregarà la memòria amb normes abstractes.

Una mica d’història sobre aquest gran pedagog...

Va néixer als Alps francesos de Provença, on va realitzar tasques de pastor. Aquest fet va fer que sempre estigués en contacte amb la naturalesa, amb la terra i amb la gent en el si d’una família humil. El seu origen pagès es va traslluir a tota la seva obra. Va se mestre del poble, el que va conferir el valor de les seves propostes nascudes de la realitat a la vida quotidiana. Va ser ferit a la guerra del 14 (la Gran Guerra) això va immobilitzar-lo.

Al 1920 va aconseguir un lloc de treball a l’escola del poble on va introduir la impremta i va iniciar un moviment d’àmbit nacional mitjançant els seus articles a la premsa professional i política i la seva participació en els congressos internacional de l’Escola Nova. Es va interessar pel desenvolupament del seu poble natal, on va fundar una cooperativa de treballadors per electrificar la població. És un home amb compromís polític per la causa del poble i més en el moments més difícils, en el que va viure les dues guerres.

Al 1928 ja va iniciar la part fonamental d ela seva obra: la impremta, la correspondència escolar, la cooperativa escolar i , a nivell nacional, la Cooperativa d’Ensenyament Laic (CEL). Freinet va ser conegut tant a nivell nacional com internacional, pels congressos en els que participava o organitzava.

Freinet va estar influït per les corrents obreres i socialistes. D’aquí, les crítiques a la societat capitalista i les seves propostes d’una Educació pel Treball, d’una Escola del Poble i d’una Pedagogia Popular i Moderna. Per una altra part l’Escola Nova. A part d’haver realitzat crítiques a l’escola tradicional, també ho va fer amb l’Escola Nova; considera que aquesta gaudia d’unes condicions econòmiques i ambientals molt favorables de les que es veuen privades moltes escoles públiques.

Célestin Freinet, potser el millor pedagog del segle XX.

Élise Freinet, educadora francesa

 

Élise Freinet, quan va morir el seu marit al 1966, es va fer càrrec de la direcció del ICEM, més conegut com el Moviment Freinet, sistema de pedagogia popular en el que va col·laborar intensament amb el seu marit. Filla de mestres, ella també ho va ser, però en un primer moment, va destacar com a pintora.

Quan va morir Freinet, Élise, el va succeir com a directora de l’escola de Vence, que va ser la primera escola que Freinet va fundar a França, al 1932. Gràcies a ella hem obtingut moltes publicacions del conjunt d’articles inèdits relatius al moviment pedagògic creat pel seu marit.

 

Célestin i Élise Freinet

                           
                                          Célestin Freinet amb els estudiants

 

                                                            En plena naturalesa amb els seus alumnes

                                                  Impremta, innovació de Freinet

Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació no canvien el model escolar. El model escolar es canvia amb pedagogia fonamentada en el coneixement de l’infant o jove amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat que articuli totes les variables en un sistema: coherent, internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evidents en el comportament cultural fóra de l’escola (no sols exàmens).

Basat en estimular el gust pel coneixement i en enfortir la voluntat, deixant els controls com a seguretat última.

Hi ha escoles que es van anticipar canviant ja el model:

1.      École populaire de Vence (Célestin et Élise Freinet, 1932-1966): és l’escola de les tècniques modernes, diversificació a l’aula, impremta i text lliure, mètodes naturals,pla de treball individual, assemblea de classe...

2.      Escola l’Horitzó (Josep Oliveres i Montserrat Ballús, 1972-...): és l’escola basada en organització i tècniques Freinet que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982,...

3.      Escola Súnion (Jose Costa-Pau i Magda Planella, 1974-...): és l’escola amb una pedagogia per a adolescents en grups naturals d’amics, horaris i agrupacions segons les activitats, audiovisuals, vídeos, ordinadors, participació en tècniques i serveis,...