T.13. CENTRES AMB SISTEMA PEDAGÒGIC PROPI

·        Institució Escolar

La institució escolar és una realització pedagògica i social de tipus educatiu i cultural.

Les institucions són mecanismes d’ordre social i cooperació que procuren normalitzar el comportament d’un grup d’individus (que pot ser reduït o amb una societat sencera). Les institucions es consideren com un propòsit d’un bé social, és a dir, allò que es diu normal per aquell grup determinat. El seu mecanisme de funcionament varia àmpliament en cada cas, encara que se’n destaquin l’elaboració de nombroses regles o normes que solen ser de caràcter poc flexibles.

Aquest terme s’aplica en general a les normes de conducta  i costums considerades importants en una societat. Les institucions són un dels principals objectes d’estudi sota unes:

·         Bases  científiques:

-Neurociència: estudia l’estructura i la funció química, farmacològica o patològica del sistema nerviós i de com els diferents elements del sistema nerviós interaccionen i donen origen a la conducta humana.

-Psicologia: és la disciplina que estudia els processos psíquics, incloent processos cognitius interns dels individus, així com els processos sociocognitius que es produeixen en l’entorn social, el qual involucra la cultura.

-Sociologia: és la ciència que estudia, descriu i analitza els processos de la vida en societat. El seu objectiu són els ésser humans i les seves relacions socials (societats humanes). Utilitza diferents mètodes d’investigació empírica i anàlisis crític per perfeccionar i desenvolupar un conjunt de coneixements sobre l’activitat social humana, sovint amb el propòsit d’aplicar aquests coneixements a la consecució del benestar social.

·         Intervenció dissenyada:

-Pedagogia: és el conjunt de sabers que s’encarrega de l’educació com un fenomen específicament humà i típicament social. Es tracta d’una ciència aplicada de caràcter psicosocial, on l’objecte d’estudi és l’educació i l’ensenyament.

Té com objectiu proporcionar guies per planificar, executar i avaluar processos d’ensenyament i aprenentatge, aprofitant les aportacions i influències de diverses ciències, com la psicologia, la història,...

-Didàctica: es defineix com la disciplina científic-pedagògica que té com objecte els processos i elements existents en l’ensenyament i l’aprenentatge. És la part de la pedagogia que s’ocupa dels sistemes i mètodes pràctics d’ensenyament destinats a plasmar en la realitat les pautes de les teories pedagògiques.

-Orientació escolar: és un procés d’ajuda a un alumne amb l’objectiu de que  sigui capaç de resoldre els problemes de la seva formació acadèmica (dificultats a l’hora d’adquirir els coneixements, absència d’automotivació, no saber estudiar,...).

Busca la millora total de l’estudiant.

Té dues dimensions:

1.      Teòrica: és una fonament científic de la pràctica orientadora.

2.      Pràctica: ajuda a identificar i aplicar la modalitat orientadora més aconsellable en cada cas.

·         Organització comú:

-Administració: és la ciència social i tècnica que s’ocupa de la planificació, organització, direcció i control dels recursos (humans, materials, tecnològics, coneixements,...) de l’organització, amb la finalitat d’obtenir el màxim benefici possible.

-Economia: és la ciència que estudia les relacions socials que tenen a veure amb els processos de producció, intercanvi, distribució i consum de béns i serveis, com mitjans de satisfacció de les necessitats humanes observat en un resultat individual o col·lectiu de la societat.

-Gestió del personal: significa el disseny d’estratègies encaminades al desenvolupament i aprofitament del potencial dels treballadors. S’inclou el coneixement i l’experiència amb la finalitat de que les coses canviïn positivament, però això sempre que s’arribi a uns alts nivells de satisfacció laboral.

En un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.

 

·        Aportacions dels sistemes pedagògics dels segle XX

El sistema pedagògic és un conjunt d’elements interrelacionats amb una finalitat determinada; en el cas del sistema educatiu, l’objectiu és educar d’una manera uniforme a tots els alumnes i els elements principals: institucions educatives i normes.

Els primers sistemes d’educació van sorgir a la segona meitat del segle XIX en diversos països d’Europa i en EE.UU d’Amèrica. Des de llavors es va afirmar el principi de que la instrucció pública era responsabilitat de l’Estat i no de l’església.

-          1870: es va crear un sistema estatal d’escoles, patrocinats per esglésies i per consells escolars.

-          1880: els francesos van promulgar lleis que van establir l’educació laica i l’assistència obligatòria per a tots els nens/es que tinguessin entre 6 i 13 anys.

-          1830-1860: el govern d’EE.UU. d’Amèrica va manar realitzar la construcció d’escoles i va destinar recursos econòmics per impulsar l’educació.

En diversos països es van establir lleis de gratuïtat i obligatorietat de l’educació.

Funció i finalitat de la institució escolar a inicis del segle XXI

Un dels llocs on el nen desenvolupa el seu intel·lecte i la seva capacitat socialitzadora és en l’escola, per això, tot allò relacionat amb la influència que té l’institució educativa en el nen, resulta primordial per aquesta investigació, ja que després de la família, l’escola representa una gran font d’aprenentatge intel·lectual i social en el nen.

L’escolarització és molt important per al desenvolupament cognitiu de l’infant, ja que les experiències educatives que pertanyen al treball dins de l’aula permeten al nen veure formes més abstractes de la reflexió sobre la realitat,

Els nens i nenes han d’anar a l’escola per aprendre; han d’aprendre a conviure amb gent que no sigui la seva família, a saber relacionar-se amb els demés del seu grup d’iguals i amb el mestre, a valorar-se, a estimar-se a sí mateix i als demés,a adoptar pautes de comportament, a aprendre aprenentatges, conceptes, actituds, a estimar el món que l’envolta

·        Necessitats generals dels ciutadans

Quan parlem de “necessitat” fem referència a un estat de manca d’aquella cosa que considerem útil, positiu per al desenvolupament personal i la integració social. La necessitat es manifesta quan es dóna una limitació en els mitjans per satisfer les aspiracions humanes. La societat, per tant, en la seva evolució, va creant els recursos pertinents per superar determinades necessitats i van sorgint al mateix temps nous reptes que s’han d’afrontar. La societat ha d’anar evolucionant.

A l’actualitat, tots els ciutadans hem interioritzat en societat el concepte de benestar social i coneixem quins són els nostres drets i les responsabilitats de l’Estat en la seva garantia. Però també, com a ciutadans, reconeixem la capacitat limitada de l’Estat en la resolució total de les necessitats socials. Això ens comporta a la reflexió sobre la quantitat de necessitats que romanen en el nostre entorn.

Per concretar l’anàlisi sobre les necessitats socials, algunes de les característiques que es manifesten són:

-          Per a que el desig, la necessitat, l’aspiració sigui considerada humana, ha d’haver consciència de tal necessitat, vinculada a la possibilitat de que pugui ser satisfeta.

-          Les necessitats socials es consideren així perquè són legítimes per la societat, el que suposa l’exigència de la seva satisfacció per part de les institucions.

-          La seva satisfacció es considera indispensable per al desenvolupament personal i social.

-          La definició de necessitats i demandes socials l’efectuen els agents de socialització.

El significat del terme exclusió social està molt lligat al de necessitats socials. Entenem l’exclusió social com un procés social de separació d’un individu o grup d’individus respecte les possibilitats laborals, econòmiques, polítiques i culturals a les que altres si tenen accés i en gaudeixen. Es tracta de persones que precisen atenció des de les institucions amb la finalitat de potenciar la seva autonomia i desenvolupament social.

El procés d’exclusió social provoca que les persones estiguin separades de les dinàmiques de participació social que la nostra societat garantitza a tots els ciutadans. Altres termes relacionats amb aquest terme són el de pobresa i marginació.

L’exclusió social fa referència a:

a)     Debilitament dels recolzaments i xarxes socials (incloses les relacions de parentesc, veïns,...)

b)     Desajustaments o fractures en la salut física  o psíquica dels individus i de les famílies.

c)     Manques educatives i de formació professional.

d)     Influència que els canvis socioculturals poden tenir sobre l’individu.

e)     Dificultats d’accés a vivendes.

f)       Dificultats per accedir a recursos públics.

g)     Evolució dels fenòmens demogràfics i migratoris.

·        Necessitats particulars de grups socials o d’alumnes

Un bon professor adaptarà completament la seva classe a les necessitats individuals de cada alumne. Això ajudarà als alumnes a progressar molt més ràpid que si ho fan de manera col·lectivament. El tutor ha d’adaptar les lliçons per a centrar-se en les fortaleses i les debilitats individuals de cada tema, el que és més fàcil del que és més difícil, el que costa més d’aprendre i el que no,... Amb l’ensenyament personalitzar, els estudiants no tenen la necessitat de competir per l’atenció del professor i la lliçó pot progressar tan ràpid o tan lent com es necessiti.

El mètode d’ensenyament estimula als estudiants a prendre una participació activa en cada sessió, a fer preguntes que se sentin segurs del tema . L’estudiant s’ha de sentir còmode cometent errors durant la lliçó sense sentir-se insegur, perquè és millor cometre errors durant el procés d’aprenentatge que no a l’hora d’afrontar la prova final (per veure si el coneixement a sigut interioritzat).

·        Sistemes pedagògics

1- Súnion Escola ESO-BAT, Cultural Catalana

És una escola privada d’educació secundària que imparteix:

·         L’Educació Secundària Obligatòria (ESO)

·         El Batxillerat, en les modalitat de Ciències i Tecnologia / Humanitats i Ciències Socials.

Fou fundada l’any 1974 per Pep Costa-Pau (1939-1986). ·         Súnion és una escola amb un sistema pedagògic que promou l’autonomia o la responsabilitat personals. ·         És una escola catalana i laica. ·         És una escola de civilitat, d’aprenentatge de la convivència. Sistema pedagògic Súnion El sistema pedagògic de Súnion es recolza sobre quatre elements plenament interrelacionats: ·         els alumnes s’agrupen en grups naturals, grup reduït de set o vuit, que es formen lliurement a partir de les afinitats afectives dels seus membres. ·         l’organització de l’espai i del temps de les activitats escolars varia cada setmana. ·         l’horari canviant, al servei de l’aprenentatge dels alumnes, i la diversitat de recursos i de procediments configuren la didàctica de Súnion que es basa en el paper dinamitzador del professor, en l’activitat de l’alumne/a i en el treball en grup. ·         tot professor és educador: a través de la seva matèria, com a tutor de quatre grups naturals i com a encarregat, juntament amb els alumnes, del bon funcionament de diverses àrees escolars.

-A Súnion els nois i les noies de cada curs s’organitzen en grups naturals, formats per lliure afinitat dels seus membres, que decideixen viure tots els aspectes de la vida escolar.
-Les activitats escolars no es repeteixen; poden canviar l’espai, la seva durada...en funció del que cal que aprenguin i  de com és més eficaç que ho facin els alumnes. L’objectiu és assolir uns bons aprenentatges i que els alumnes aprenguin a aprendre.


La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:

·         l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.

·         La motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne per ampliar-los progressivament de forma motivadora.

·         L’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels seus iguals. Per això el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials, sinó que també afavoreixen l’aprenentatge.

El professor a Súnion és, fonamentalment, l’animador del procés d’aprenentatge dels alumnes. La seva activitat, encaminada a crear les condicions òptimes en què s’ha de desenvolupar aquest procés, gira al voltant de tres eixos:

- el didàctic, com a responsable de l’ensenyament/aprenentatge d’una àrea/matèria de coneixement.

- el pedagògic, com a tutor de quatre grups naturals.

- el de la gestió escolar, com a responsable del funcionament d'un servei de l'Escola.


2- Escola L’Horitzó

L’ensenyament de l’escola sempre ha anat d’acord amb la vida de la societat, la del nen i la projecció social que es preveu. És a dir, un món ric, il·lusionant i complexe en el qual cal tenir en compte una retroalimentació continuada del nen, del seu entorn i una societat que ja és global. Treballar en aquests imprescindibles paràmetres exigeix un màxim de respecte al nen i un treball continuat i aprofundit.

Paràmetres imprescindibles que treballen:

• Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
• La retroalimentació de cada nen.
• Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
• El seu entorn familiar i social.
• El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
• Una seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.

La filosofia del Projecte també exigeix una estreta relació amb universitats i escoles de fora de l’escola, per un enriquiment d’alumnes i professors tant en donar com en rebre. 

 La finalitat d'aquest projecte és:

Maximitzar la capacitat personal de cada alumne tot tenint en compte l'edat madurativa i les vivències amb l'entorn i el temps.

Pre-Prova i Prova CEIP Horitzó

La Pre-Prova, que comença als vuit anys, i la Prova que substitueix a l’anterior i es fa a partir dels nou anys són uns treballs trimestrals que els alumnes fan a casa tot tenint en compte l´edat madurativa, per tal d’assolir uns hàbits que necessitaran en un futur proper.
A més dels coneixements treballats, de la creativitat i de la responsabilitat importa molt que l’alumne es sàpiga administrar el temps i dominar-lo d’acord amb les seves possibilitats.
Amb aquestes, Pre-Prova i Prova, els alumnes treballen sols i durant un període llarg de temps; adquireixen mètode i fan els primers contactes sistemàtics que els serviran més endavant per les tesines d´investigació que hauran de fer a l´ESO.


3- Fundació Collserola

Es va constituir per a la creació i el sosteniment de centres educatius d’acord amb els principis i el pluralisme, laïcitat, catalanitat, els valors universals i la iniciativa social.

 

Projecte Educatiu

-          Les escoles d’aquesta Fundació afavoreixen el pluralisme intern i fomenten la tolerància i el respecte com a actituds vitals dels alumnes.

-          Un dels principals objectius és conduir als alumnes a l’edat adulta en les millors condicions possibles i aconseguir-ne la formació integral com a persones, per això, afavoreixen el seu procés maduratiu ‘ d’autonomia per tal que adquireixin les eines culturals necessàries per tenir criteri propi.

-          Fomenten una orientació educativa i formativa durant tot el present amb una projecció cap al futur.

-          Hi ha una relació estreta entre els professors i les famílies. Afavoreixen la participació de professors, alumnes, pares o tutors en el conjunt de les activitats escolars.

-          El Projecte Educatiu està enfocat als universitaris. Tracten d’establir una gestió eficaç dels recursos humans, materials i organitzatius de què disposen. També pretenen mantenir les escoles obertes al futur, procurant adaptar-les a les necessitats previsibles.

-          Fonamenten el respecte, l’ordre i l’establiment de bones relacions de convivència.

-          L'atenció individualitzada és un dels principals compromisos educatius de la Fundació. Els alumnes són atesos segons les seves necessitats. Una atenció va companyada d'unes comunicacions adequades entre els diversos components de la comunitat educativa.

·        Comunitats d’aprenentatge, una alternativa educativa

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula.

És un model de centre participatiu obert a la comunitat, en el marc de l’escola inclusiva, per dona resposta de forma igualatòria als reptes i necessitats que es plantegen en l’educació dels segle XXI.

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un doble objectiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació i l’èxit educatiu.

Elements pedagògics de les comunitats d´aprenentatge

1-    El desenvolupament comunitari

La participació de la comunitat és imprescindible per a dur a terme el projecte. Aconseguir una societat de la informació per a totes les persones implica superar els problemes del fracàs escolar i la conflictivitat, que es relacionen íntimament amb l’exclusió social, per a construir una educació de qualitat que, com demostren els fets, el sistema educatiu actual no pot oferir. De la mateixa manera que l’educació en la societat de la informació no es pot circumscriure només a l’espai que ocupa l’aula, els i les mestres  no poden ser els únics responsables de la formació dels nostres infants. Cal la implicació de tots els agents educatius de la comunitat (família, voluntariat, associacions veïnals, institucions del barri...) per a que aquesta tasca tingui èxit.

La participació de la comunitat en tots els nivells de decisió del centre escolar suposa una transformació radical de la mentalitat passiva vers l’educació que portava a moltes persones a concebre-la com un servei públic que havien de rebre els ciutadans i ciutadanes.

2-    L’aprenentatge: centralitat dins el projecte

D’acord amb la finalitat, que es comentava abans, d’aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, resulta imprescindible que tothom desenvolupi al màxim les seves capacitats. Es tracta de potenciar al màxim l’aprenentatge, de que l’alumnat participi contínuament en activitats formatives i que s’aprofiti al màxim el temps que s’hi dedica. Això només és factible, novament, amb la participació de la comunitat per a buscar tots els recursos que calguin en cada cas. Per exemple, introduint a l’aula persones voluntàries per a ajudar a aquells infants amb més dificultats o a aquells que presenten necessitats educatives especials.

El criteri primordial és buscar tots els recursos que calguin per a compensar aquestes dificultats sense perdre el ritme de la resta de companys i companyes. Així, per exemple, en els casos de l’alumnat immigrant que no domina la llengua autòctona, enlloc de fer classes paral·leles a part de la resta, es programen classes de reforç fora de l’horari escolar (al migdia, a la tarda...).

Potenciar l’aprenentatge implica també flexibilitzar els espais i el temps dedicat a les activitats formatives. Aquestes no s’organitzen de forma compartimentada, sinó que el clima general de l’escola s’orienta cap a l’aprenentatge. En aquest sentit, la Comunitat d’Aprenentatge no respon només a les demandes formatives dels infants, sinó també a les de tota la comunitat.

3-    Expectatives positives i optimisme pedagògic

En les Comunitats d’Aprenentatge es treballa mirant de posar l’accent sobre les capacitats i no sobre els dèficits, sobre  les possibilitats i no sobre les dificultats. No es tracta, doncs, de què l’alumnat vagi consumint els seus anys d’escolaritat obligatòria sense generar conflictes a l’aula i superant els mínims establerts de qualsevol manera, sinó de, com s’ha dit abans, desenvolupar al màxim les capacitats de tots i totes.

Les altes expectatives vers l’alumnat es reflecteixen en un currículum de màxims, és a dir, un currículum que inclou aquells continguts que permeten l’adquisició d’aquells aprenentatges més valorats socialment o més demandats en la societat de la informació. Cal no oblidar, però, la participació de tots els agents de la comunitat. També en aquest cas les altes expectatives contribueixen a tenir més confiança en les pròpies possibilitats i més força per afrontar els reptes plantejats per aquest currículum de màxims. Aquesta perspectiva s’oposa frontalment a aquelles pràctiques educatives que separen l’alumnat en grup homogenis o que, fins i tot ,  preveuen la creació d’aules  “especials” per als o les alumnes que presenten un retard més accentuat.

 

4-    Els grups interactius dins l´aula

Els grups interactius consisteixen en organitzar l´aula de manera que hi hagi petits grups heterogenis de 4 o 5 alumnes que en col·laboració, resolen tasques de classe amb la supervisió d´una persona adulta (familiar, voluntari, etc.) que està dins el grup. El ritme de treball és alt i més solidari. La tasca del professor o professora és la coordinació de la classe. La composició d’aquests grups afavoreix la barreja de nivells, de manera que en l’elaboració de les tasques de classe, els alumnes col·laboren en la seva resolució. D’aquesta manera, els alumnes que han adquirit un aprenentatge el reforcen explicant-lo als que encara no ho han fet, que l’entenen millor confrontant l’explicació dels educadors i la dels companys. D’altra banda, la solidaritat i la fixació d’objectius comuns és un estímul per a aprendre i evitar el conflicte. L’entrada de voluntaris i voluntàries a les aules es fa molt útil a la prevenció i resolució de conflictes entre l’alumnat. El fet que el professor no pugui atendre al mateix temps a tots els infants perquè obtinguin el mateix nivell d’aprenentatge fomenta l’aparició de conflictes en un alumnat que s’avorreix o que no entén que s’ha de fer. 

·        Projecte Educatiu Institucional o Projecte Educatiu de Centre (PEC)

És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa.

El PEC és el document clau on es reflecteixen la indentitat i l’ideari del centre, on es concreta la seva finalitat, s’estableix la seva estructura organitzativa i es recull la seva proposta educativa. És a dir, incorpora el conjunt de principis i decisions assumides per tota la comunitat escolar, respecte a les opcions educatives bàsiques i als aspectes generals del centre.

En el projecte educatiu es contextualitza el marc general d’actuació del centre i , a partir d’ell, es va estructurar la vida quotidiana del mateix. Serà d’ús sistemàtic per a tots els professionals que treballin en el centre, i de coneixement indispensable per part de les famílies en el moment d’escollir el centre on els seus fills iniciaran l’escolarització.

Els apartats que tot projecte educatiu ha d’incorporar per a que sigui consistent són:

1-    Anàlisis de context: On som?

Recollida d’informació sobre l’escola, les característiques d’aquest, la seva ubicació, on està situat el centre escolar, de què disposa, l’entorn que l’envolta, característiques de la comunitat educativa. També tracta les necessitats específiques sobre els alumnes que atenen amb algun tipus de discapacitat, els serveis de que disposa.

2-    Els trets d’identitat: Qui som?

En aquest apartat, a més de la localització, s’inclou tot el conjunt de principis ideològics i de valors pedagògics que el centre adopta com a propis.

Alguns dels aspectes que tracta són:

-          La història i la ubicació sociogeogràfica.

-          El marc administratiu i jurídic: si és públic, concertat o privat.

o   Si es públic, de quin organisme de l’Administració depèn: del Ministeri, del Departament o Conselleria d’Educació de la comunitat autònoma o de l’ajuntament o altres corporacions locals.

o   Si és concertat o privat:

-Especificar la norma i la denominació que adopta: jardí d’infància, centre educatiu infantil,...

-Com es constitueix en l’àmbit administratiu: empresa, familiar, societat anònima,...si està adscrita a una empresa...

-          Segons la tipologia dels infants que atén, generalment trobem 3 modalitats:

o   Centres de 1er cicle (0-3 anys).

o   Centres que estan cursant tota l’etapa (0-6 anys).

o   Centres d’educació infantil amb altres etapes educatives.

-          Els seus principis ideològics. Aquestes principis indiquen el posicionament del centre davant les idees de caràcter social, ideològic i pedagògic.

Es tracta d’arribar a acords en diferents temes d’importància educativa concretant un posicionament conjunt sobre els que no hi pugui haver interpretacions diferents en un mateix equip educatiu. Alguns d’aquest temes són:

o   Establiment de les prioritats en els objectius generals que el centre planteja que han de ser la guia de la seva intervenció.

o   Orientació en quan a aspectes com la convivència, la diversitat i l’interculturalitat.

o   Canals de participació i col·laboració de les famílies amb l’escola.

o   Relacions i cooperació amb altres àmbits, recursos i serveis de la comunitat.

3-    Els objectius generals: Què pretenem?

Els objectius generals representen les metes o finalitats que el centre es planteja aconseguir.

Els objectius es diferencien en diferents àmbits:

-          Objectius de caràcter educatiu.

-          Objectius relatius als recursos humans.

-          Objectius de govern institucional, és a dir, respecte a les relacions internes i externes del centre.

-          Objectius en l’àmbit econòmic i administratiu.

4-    L’estructura organitzativa: Com ens organitzem?

L’estructura organitzativa es refereix a la manera d’organitzar el funcionament d’un centre. Inclou les relacions de jerarquia i els fluxos de comunicació que s’estableixen entre les diferents persones o instancies que participen en la gestió del centre.

Normalment, aquesta estructura es pot representar a través d’un organigrama, descrivint les funcions i responsabilitats de cada lloc de treball, fent constar les relacions de dependència i de comunicació existents.

Els elements que constitueixen l’estructura organitzativa vindran donades per les necessitats del propi centre educatiu i hauran de donar resposta a totes les intencions.

Generalment, en els centres d’educació infantil existeix una mínima estructura, que ve donada en els decrets d’organització escolar. Consta dels següents nivells d’organització:

-          Direcció

-          Equip d’educadors: exerciran l’acció educativa directa als infants.

-          Personal no docent: és aquell que no està relacionat directament amb la intervenció educativa formal (personal de cuina i menjador, personal d’administració...)

També s’ha de tenir en compte les associacions de mares i pares i altres instancies externes (ajuntament, altres serveis d’atenció a la distància,...) que formen part de diferents comissions de participació.

5-    Funcionament efectiu: Com en va?

Realització de l’avaluació per comprovar si les finalitats propostes al principi s’han arribat a assolir. A partir d’aquí s’obté informació rellevant per fer posteriorment una presa de decisions adaptada a com hagi anat el procés respecte el funcionament del centre escolar. També comprovar si s’han satisfet o no les expectatives en el mateix i verificar en quin grau s’han anat complint els principis educatius, si s’han aconseguit els objectius, si s’ha actuat d’acord als principis metodològics,... Conèixer el nivell de coherència del centre amb la pràctica quotidiana, amb la finalitat de millorar-la.

·        Programa aprendre a casa

 

El Govern Nacional va presentar una sèrie de mesures destinades a acompanyar als alumnes, docents i pares, en el marc del tancament preventiu de les institucions educatives de tot el país.

Aprendre a casa en la web

Es tracta d’un espai creat per a que els docents, els alumnes i els pares treballin des de casa, durant la suspensió de les classes. La iniciativa compte amb molts recursos i continguts classificats per nivells i àrees temàtiques.

Els docent podran accedir als quaderns per a l’aula, la col·lecció educar, suggeriments de treballs, ús educatiu dels weblogs i propostes amb Internet. I els alumnes trobaran activitats, jocs educatius, continguts i multimèdia i projectes amb temes curriculars.

Aquest programa disposa:

·         Canal de trobada: presenta una programació especial organitzada en franges horàries. A més, podran trobar recursos educatius per algunes de les sèries que conformen la programació especial.

·         Canal televisiu: s’emet als matins i a la tarda i destinats a qualsevol edat, ja sigui per als més petits, com per als més adults. També hi ha per veure en família.

·         Ràdio Nacional: i la seva xarxa insertarà relats de contes infantils en tota la programació habitual.

També de propostes educatives per treballar a casa com:

·         Jocs a casa: utilitzen l’ordinador com lloc de joc; una col·lecció de recursos interactius i aplicacions multimèdia per aprendre i divertir-se a l’infant a casa. Aprenem la realitat jugant, aprenem la cultura a través de l’experiència i el joc. És època de les TIC, sense oblidar el joc i l’aprenentatge conjuntament.

·         Experiments: la cuina com un laboratori, l’habitació com una sala d’assajament...la casa es pot convertir en un espai de ciències divertit per gaudir, experimentar i aprendre en companyia.

·         Convocatòria per alumnes: a través d’aquest servei, l’estudiant exposa com organitza el treball que fa a casa, el seguiment, com ho fa...és un espai col·laboratiu per als docents per compartir les experiències i la socialització dels continguts.

·         Ús educatiu de web blogs: és una eina per publicar coses en Internet de forma immediata. En el context de suspensió de classes pot ser una forma de comunicar-se i enviar continguts als alumnes. La proposta d’aquest espai es oferir als docents estratègies adequades a aquest context. L’objectiu és continuar la feina amb la resta dels companys. És una manera de fomentar la comunicació i mantenir contacte

Aquest servei està recolzat pel Govern d’Argentina i s’ha acceptat en USA i en França.

A Espanya s’identifica educació obligatòria amb escolarització obligatòria. La Fiscalia persegueix els casos de nens i nenes no escolaritzats…però cada vegada sembla més difícil.

L’educació escolar V.S. a casa

Quina és la millorar manera d’educar als infants?

Dos milions de nens/es d’EE.UU. reben una educació des de casa, sent els pares, els professors i les pàgines web promotores d’aquest mètode. És una opció (homeschooling) que cada vegada més pares escollen perquè prefereixen ser els encarregats de proporcionar un major nivell i exigència als seus fills, així com garantitzar una socialització sana. Uns altres ho fan per necessitat, ja sigui per infermetat, problemes econòmics, perquè volen estar al costat del nen durant tot el seu procés d’aprenentatge i volen veure tot e seguiment del nen/a,...

Els resultats d’aquesta societat són sorprenents: comenten que el resultat d’aquests infants que reben l’educació escolar a casa seva, en un futur, són més madurs, intel·lectualment millor preparats, socialment responsables i estan integrats totalment a la seva comunitat i molts altres no.

Aquesta “afirmació” dóna molt que parlar. Pot ser ho diuen com un mètode per cridar l’atenció de la gent i aconseguir que més famílies adoptin aquesta manera d’educar els seus fills i que amb el pas del temps  deixin d’anar a l’escola i deixin de considerar el centre educatiu com el que és: l’escola és una de les cases de l’ensenyament, pot ser la primera on s’imparteix el major nombre d’aprenentatges juntament amb la casa de cada infant, l’entorn que l’envolta, els amics,...no hem de permetre que deixin d’anar a l’escola perquè en un passat recordem que es va lluitar molt sobre l’educació dels infants i ara no podem permetre que per “més comoditat” adquireixin els aprenentatges a casa de cada individu, perquè no és el mateix.

Sobretot vull remarcar el tema de la socialització: un nen quan neix i es va fent gran es va socialitzant amb els seus membres de la família, però a l’escola és quan comencen a relacionar-se amb altres individus “desconeguts” el qual ha de socialitzar-se amb ells i aquí és on realment sabem com és aquest infant davant d’altres persones (si és obert, si és tímid, si li costa relacionar-se, si prefereix estar sol...a través de l’observació adquirim moltes respostes).

·        Associació per a la Lliure Educació

L’Associació per la Lliure Educació agrupa a les famílies i individus que es creu que l’educació a casa és una opció responsable i adequada per als infants.

Espanya vol arriba a aconseguir la mateixa legalitat sobre l’educació a casa, de la que gaudeixen altres països de la Unió Europea (Regne Unit, França, EEUU...). Aquesta proposta causa sorpresa perquè no estem acostumats a escoltar que la millor idea és l’educació d’un infant en un ambient familiar.

Però aquesta proposta no és factible per a tots els infants i joves.

Els drets que recull la nostra Constitució sobre educació és: “Todos tienen el derecho  a la educación”. Es reconeix la llibertat d’ensenyament i  més endavant “l’ensenyament bàsic és obligatòria i gratuïta.

Vivim en una societat de canvis sociològics on l’entorn ha perdut el paper transmissor de valors i l’escola es veu sobrepassada per la necessitat d’ofertar un currículum formatiu.

Es creu en una educació que permeti adquirir competències per a ser ciutadans responsables en un món que està canviant, ser capaços de gestionar els conflictes personals, entendre la gran quantitat de dades i informacions...; l’Educació a casa és una alternativa vàlida en una societat madura, plural i autènticament democràtica.

Objectius:

-          Defensar el dret de les famílies a educar als seus fills, de forma plena i conscients, en la pròpia llar.

-          Facilitar informació sobre aquesta opció educativa a totes aquelles persones que s’interessin per ella.

-          Crear xarxes de recolzament entre les famílies que eduquin els seus fills a la llar.

-          Reclamar el reconeixement legal d’aquesta opció educativa de manera que es puguin obtenir les certificacions acadèmiques oficials presentant-les per lliure a les proves que existeixen en l’ensenyament presencial (Graduat de Secundària, Prova General de Batxillerat, Prova d’Accés a la Universitat i altres).

-          Procurar un intercanvi enriquidor entre l’educació a la llar i les institucions educatives.

-          Mantenir contacte amb altres grups afins, dins i fóra de l’estat espanyol.

·        Xarxa d’Escola Lliure

La Xell és la Xarxa d'Educació Lliure, una xarxa de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància.

Educar no només significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els nostres propis.

L’educació lliure pretén ser una relació educativa basada en l’acceptació i el respecte per la persona, que se sosté en la idea que la principal funció de l’educació no és preparar individus per incorporar-se al món laboral, sinó que representa un compromís per entendre i ajudar l’altre a desenvolupar-se en totes les seves dimensions.

Sense cap voluntat de ser excloents, però amb el desig de donar a conèixer la nostra identitat i el que desitgem, les persones i col·lectius que formem part de la Xell entenem per educació lliure aquella que respecta els següents principis:

·         L’educació de la persona a través de la convivencialitat.
Entenem que l’educació s’articula sobretot a través de la convivència i les interaccions entre persones de qualsevol edat. La primera necessitat humana és la necessitat de l’altre, la necessitat de ser estimat i d’estimar. La construcció de relacions humanes plenes és alhora mitjà i finalitat de l’acció educativa. Els sabers culturals són més que res un vehicle per articular aquestes relacions i no una finalitat en sí mateixos. 

·         L’educació integral de totes les dimensions de la persona.
L’ésser humà és un ésser complex, amb múltiples dimensions. L’educació ha de permetre el desenvolupament de totes aquestes dimensions o intel·ligències (cognitives, físiques, emocionals, expressives, socials, etc.) des d’un enfocament global i no fragmentari.

·         L’educació a través del respecte a les necessitats, els ritmes i la intimitat de cadascuna de les persones.
Entenem que tota persona, infant i adulta, està en continu creixement, i que ningú està en disposició de forçar, accelerar o involucionar aquest procés des de l’experiència pròpia i el metal·lisme. L’educació lliure implica doncs construir relacions basades en la no imposició, la no coercitivitat, i el respecte als processos individuals.

·         L’educació en la llibertat responsable.
Entenem que la relació educativa ha de possibilitar la llibertat de la persona per actuar i prendre decisions des de la percepció de les seves necessitats i la interdependència amb l’altre. No es tracta, doncs, d’un concepte ingenu de llibertat, de fer el que a un li dona la gana, sinó d’una llibertat responsable, que representa una vinculació i un compromís amb l’altre des de la pròpia autonomia i vivència.

·         L’educació a través de la corresponsabilitat
Cada etapa de la vida te unes característiques i unes limitacions que ens permeten afrontar les situacions de manera peculiar. En conseqüència, la relació entre l’infant i l’adult ha de tenir en compte les potencialitats de cada persona, des de la plena responsabilitat que cadascun està capacitat per assumir, per tal d’anar construint una major igualtat i justícia socials.

·          L’educació a través de l’aprenentatge vivencial i actiu.

L’aprenentatge, que parteix del propi organisme implica descobrir, tocar, sentir i explorar l’entorn natural i social. És a partir d’aquesta vivència que som capaços de copsar les relacions més profundes de la realitat. L’infant, el jovent, i l’adult per igual, no necessita cap motivació extrínseca per aprendre. Tot el nostre impuls vital està dirigit en aquest sentit. Necessitem explorar la realitat amb els nostres sentits, amb la implicació global de totes les nostres dimensions. 

·         Una proposta d’espais, ambients i materials
Tots aquests principis s’articulen en la pràctica diària a través d’ambients i materials que estan disponibles per l’exploració i manipulació dels infants. Hi ha una varietat d’ambients, cadascú amb les seves peculiaritats i límits. Tot això dins d’una atmosfera general relaxada, sense pressions externes, ni expectatives de produir o de tenir res, simplement de ser.