T.1. EL SISTEMA ESCOLAR, LA INSTITUCIÓ ESCOLAR

-instrucció, ensenyament, educació, aprenentatge-

L’ inici dels grans canvis

La Revolució Francesa (1789) va significar l’enderrocament de l’Antic Règim dominant per la monarquia absoluta i l’aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia.

Gràcies a la Revolució Francesa es van aconseguir grans avenços en l’educació somiada pels il·lustrats com Rousseau o Condorcet i, posteriorment, portar les seves idees en vigor. Quan els il·lustrats francesos pensaven en l'educació nacional, les seves ments estaven encara fixes en l'educació estamental, no en l'educació popular. Deien que l’educació era per tothom i que per poder vèncer a la monarquia absoluta, s’havia d’instruir al poble, és a dir,  volien inculcar l'idea de que la cultura havia d'arribar a tothom, totes les persones tenien el dret de saber escriure, llegir... per tal de destruir el poder absolut, la burgesia.

Tal com va dir Rousseau: "el pobre no té necessitat d'educació; la del seu Estat es suficient". Això correspon al mèrit d’haver elaborat la idea de l'educació com a servei públic, el principi bàsic de l'educació per a tots

Cadascun dels governs d'aquest període van tenir una concepció diferent de les funcions de l'educació, la llibertat d'ensenyament i la intervenció de l'Estat i l'Església en l'educació, el que impediria la consecució dels ideals il·lustrats. Quant a les funcions de l'educació, el liberalisme radical comparteix amb els il·lustrats la fe en la instrucció pública com instrument de renovació i de reforma i com hereus dels principis revolucionaris, creien en la democràcia i en la necessitat d'una educació per a la llibertat. La instrucció és concebuda, per tant, com instrument de reforma social i com element essencial d'una pedagogia de la democràcia.

El liberalisme moderat i els absolutistes conceben l'educació com un instrument d'adoctrinament d'acord amb les fins del poder. Als uns i els altres, interessava, per tant tenir en les seves mans la Instrucció Pública i fer d’ ella un instrument del poder.

La il·lustració va ser un moviment cultural que es desenvolupa a Europa a finals del segle XVII. Va ser a França on va tenir més rellevància. La Base del moviment era l’ús de la raó i de la lògica per explicar tot allò que forma part del coneixement humà, del retorn a la natura i la reivindicació de la felicitat. Manifesta una concepció optimista del món i de la vida, basada en la confiança, en la raó, la ciència i l’educació com a factors d’un procés capaç de portar els éssers humans a la felicitat completa.

Uns dels il·lustrats més importants d’aquell moment són el marques de Condorcet i Rousseau, els quals aporten un nou marc ideológic que trenca amb les concepcions vigents de l’Antic Règim. El seu pensament era anticlerical i antiabsolutista.

Els il·lustrats creien que la conducta humana s’havia de regir per les normes de la raó i les relacions socials havien de tenir com a base la llibertat, la tolerància i la igualtat. Eren optimistes i confiaven en la capacitat humana per progressar i ser feliços.

Consideraven que els éssers humans naixien lliures i iguals en drets i que a través de la raó era com es podia assolir la veritat, i per això volien potenciar l’ús de la raó mitjançant l’educació.

“La finalitat de l’educació és educar-nos, fer-nos pensar”

Nicolas de Condorcet: (1743-1794) filòsof, científic, matemàtic, polític i politòleg francés.

Va tenir un paper protagonista en la Revolució Francesa, com defensor de diverses causes liberals; defensava l’educació per tothom, tenint més dimensió política. Clarament es posiciona a favor de la educació pública per tothom. Va ajudar a dissenyar l’ actual sistema educatiu francès, vigent fins a l’actualitat. Volia una educació universal. Va defensar la difusió i democratització de l’ensenyament, la igualtat dels homes i les dones a l’educació. També esperava una reconstrucció racionalista de la societat. Va arribar a ser secretari de la Assemblea legislativa.

Aquesta va adoptar com a sistema educatiu de la nació, el que proposava Condorcet: introduir la noció bàsica del laïcisme en l’ensenyament. Fins perdre el control de l’Assemblea a favor dels Jacobins, on els va criticar i va ser condemnat per traïció.

Les seves aportacions són:

1-      Pretén unificar els aprenentatges a tots els ciutadans

2-      L’educació s’ha d’instruir i cultivar.

3-      L’educació és de caràcter públic, és a dir, separa l’església de l’educació (anteriorment l’església havia tingut un càrrec amb l’educació i també vol abolir la participació de les autoritats polítiques.

Jean Jacques Rousseau: (1712-1778) escriptor, filòsof i músic.

 Va néixer a Ginebra i s’emmarca dintre de la il·lustració. Va escriure una obra que es diu “Emili o de l’educació” que va tenir gran influència en la pedagogia moderna. Rousseau va percebre la necessitat de respectar el desenvolupament individual de l’ infant, estimulant-lo amb experiències viscudes i utilitzant una tècnica no directiva, és a dir, no dirigint al nen segons els interessos de l’educador sinó deixant-lo que esbrini per ell mateix les respostes basant-se en l’experimentació.

Les seves principals idees són:

1-      L’educació s’ha d’iniciar des del naixement.

2-      Introdueix la corrent naturalista en l’educació. Diu que la naturalesa és la primera mestra del nen i nega tota la influència sobrenatural. Amb això l’educació cristiana va sofrir un gran cop.

3-      El nen és un ser diferent a l’adult i en el seu desenvolupament passa per diferents etapes en que cadascuna requereix una educació diferenciada.

4-      Ensenyament basat en l’observació i en l’experimentació. És un dels primers defensors de l’activitat enfront la memorització, per a què hi hagi educació i desenvolupament s’ha de partir de l’experiència viscuda pel nen.

5-      L’educador ha de respectar l’individu de cada alumne, no deu anticipar-se  ni pressionar a l’alumne. El seu lema era: “No guanyar a temps, sinó perdre’l”. No es tracta de que el nen perdi l’oci sinó de no obstaculitzar o accelerar el seu procés natural de maduració i activitat espontània.

6-      Ensenyament actiu i auto actiu, ensenyament intuïtiu, ensenyament centrat en  l’ interès natural del petit, escola laica, educació integral, educació en ambient de llibertat, etc.

També en aquesta època van aparèixer diferents romàntics els quals l’idea principal que defensaven era que hi havia d’haver una  igualtat entre la raó i el sentiment;no segueixen la racionalitat; eren entusiastes. Schiller i Goethe són uns grans representats de l'anomenada segona generació de l'il·lustració alemana.

“El cor té raons que saber no entén”

Friedrich von Schiller: (1759-1805)  poeta, dramaturg, filòsof i historiador      alemany.

Se li considera un dels dramaturgs més importants a Alemanya. En les seves obres, Schiller programa l’educació estètica de l’home, l’equilibri entre la raó i el pensament. S’havia proposat formar a l’home a través de l’alternança entre obres dramàtiques i idíl·liques, com mitjà per aconseguir una transició pacifica feia una forma d’estat raonable i com a contraprograma a la Revolució francesa i la política contemporània, on només veia l’actuació de la força bruta.

A traves d’unes cartes, va fer una reflexió de que ha de ser un humà i l’educació. Donava importància a l’estètica de la naturalitat i la combinació dels colors. Tenia en compte les emocions convertint-les en sentiments, i deia que l’estètica mantenia l’equilibri entre la raó i els sentiments.

Wolfgang von Goethe: (1749-1832) poeta, dramaturg, filòsof, novel·lista i historiador alemany.

Se li considera un dels dramaturgs més importants a Alemanya.Va fundar el romanticisme. Per Goethe la Revolució francesa li semblava una atrocitat degut al desenvolupament de la revolució i el canvi provocat per la violència ja que el seu pensament estava totalment centrat en l’equilibri  i l'harmonia del classicisme.

Instrucció-Ensenyament-Educació-Aprenentatge-Formació-Ensisinistrament-Domesticació-Didàctica-Pedagogia-Organització escolar-Orientació escolar.

L’escola va ser pensada per la instrucció:

§  INSTRUCCIÓ: és la primera manera d’ensenyar. Aprenentatges de tipus repetitiu  (component, anar practicant), no s’explica, s’aprèn a través de la repetició. Ex: llegir, sumar, contar, etc. És un aprenentatge instruccional, s’han de donar instruccions per després anar practicant. Component important d’exercitació; si s’exercita l’aprenentatge no s’oblida.

L’escola va ser pensada per la gent del poble (pagesos,...) per a que tinguessin un civisme bàsic, nocions (llegir, escriure, sumar...).

1881- A França Guilles Ferrys, va consolidar un sistema escola (Educació Pública), on solament és parlava el francès, era obligatori, única llengua. N’hi havia una escola Laica. Es parlava d’ensenyament no d’instrucció. Es va crear un sistema escolar perquè era una nació.

En l'estat hi havia una monarquia absoluta. Va crear la primera escola fins als 12 anys. Va crear l'ensenyament per tothom. L'escola pública no feia religió.

Al 1900 es va crear el Ministeri d’instrucció pública a Espanya, que era el principi dels il·lustrats (ja es feia ensenyament).

Alemanya no fa ver un sistema escolar, perquè no és un sol estat, sinó que existeixen molts estats petits.

§  ENSENYAMENT:  Inclou la instrucció. Té un sentit més ampli, inclou la instrucció. Va tindre creació el 1900, quan es reconeix el ministeri, on ja veiem que estem fent ensenyament a Espanya. L'ensenyament és un procés pel qual un docent mostra els coneixements i guia l'aprenentatge d'un discens.

§  EDUCACIÓ: és el tot que inclou la instrucció i l’ensenyament (de 0 a 18 anys). Procés de desenvolupament personal i social, de caràcter informal. Estímul per al desenvolupament i possibilitats. Conducció per crear hàbits de comportament cultural.

És un procés multidireccional mitjançant el qual es transmeten coneixements, valors, costums i formes d'actuar. L'educació no només es produeix a través de la paraula, està present en totes les nostres accions, sentiments i actituds.

Així, a través de l'educació les noves generacions puguin assimilar i aprenen els coneixements, normes de conducta, maneres d'ésser i formes de veure el món de generacions anteriors, creant a més altres de nous. Acabant sent un procés de socialització formal dels individus d'una societat.

§  APRENENTATGE: És allò que queda de l’ensenyament i l’educació. Cadascú acaba fent el que creu que és important o no, a través de la informació que hem rebut durant tota la nostra vida.

L’aprenentatge s’aconsegueix a partir de la pròpia experiència, on modifica el comportament de l’ individu, per això és diu que passem d’una disposició innata a un aprenentatge, que no solament consisteix en memoritzar l’informació, també és necessari altres operacions cognitives que impliquen: conèixer, comprendre, aplicar, sintetitzar i valorar.

L’aprenentatge s’aprèn pensant, on la qualitat del resultat d’aprenentatge està determinat per la qualitat dels nostres pensaments.

§  FORMACIÓ:   És el que queda de l’educació, de l’ensenyament i aprenentatge en conjunt –a partir dels 18 anys- i és on s’acaba d’educació.

La formació és el que queda en les persones després del procés d'ensenyament i aprenentatge (0-18 anys). El conjunt des de que naixem fins els 18 anys, després fem formació pròpia. A l’edat adulta, seguim fent formació personal (auto formació), amb la finalitat de que   l ’infant arribi a la seva felicitat amb cadascun dels diversos àmbits en que s’incideix en la seva formació. La formació és el procés que segueix la formació del desenvolupament de l'educació.

§  ENSINISTRAMENT:  (entrenament). És la pràctica que perfecciona les habilitats tècniques. S'ha de distingir de l'ensenyament. No som gossos, no eduquem els gossos, ni ensinistrem els nens. Estan aplicats als animals.

DOMESTICACIÓ: Procés d'adaptació dels animals per viure amb els humans. Els humans estan per sobre dels animals. No es pot fer un procés de domesticació amb els infants.

§  DIDÀCTICA:   Un terme equivalent és el de metodologia. En 1635 la va crear Comenius, que pel preil·lustrats era un artifici universal per ensenyar a tothom totes les coses, com una mena d’invent, sistema, “truquillo”. És la primera ciència de tipus pedagògic amb una base empírica. Apareix abans de la il·lustració.

La didàctica és una disciplina científica-pedagògica, on el seu objectiu d’estudi són els processos i elements que existeixen en l’ aprenentatge, i s’encarreguen dels sistemes i mètodes pràctics de l’ensenyament.

PEDAGOGIA:  Es va crear el 1800. La pedagogia, acompanya els nens a tenir clar els objectius de l’educació i l’ensenyament, les finalitats, l’organització, com s’estructura…, és a dir, conduir als infants amb la finalitat, que fa l’educació (base filosòfica). No és centre en el com s’ensenya, sinó la finalitat, que s’ha arribat a utilitzar (té en compte el COM), adaptat a cada temps i lloc, no és important que ensenyar, sinó com fer-ho.

La pedagogia vol transmetre a través de la formació, que el subjecte sigui capaç de reconeix el lloc que ocupa al món i que es reconegui com a constructor i transformador d'aquest.

§  ORGANITZACIÓ ESCOLAR: Fa referència a com fer les coses i com s’organitzen. És un altre vessant, es relaciona amb l’ agrupament d’edats, activitats, que intervenen en actes educatius d’una escola o àmbit educatiu. L'organització escolar és igual a totes les escoles dintre d'una mateixa nació, encara que, hi han diferències d'organització davant d'un país i un altre. Per exemple, a España l'organització escolar es divideix en diferents etapes (preescolar 3-6, primària 6-12, educació secundària 12-16) aquestes etapes són obligatòries i després cada adolescent segueix el camí que creu més convenient i més s'ajusta als seus interessos. Malgrat tot això, en altres paísos com por ser França no segueixen aquesta mateixa organització.

ORIENTACIÓ ESCOLAR: disciplines més aviat científiques de les ciències que faciliten els processos anteriors

La Institució escolar, també un instrument del despotisme il·lustrat.

-UNIFORMITZACIÓ CENTRALISME: L’imperi romà també ho va fer . El poder està centralitzat.

- IMPERI ROMÀ: Llengua- dret- religió

- IMPERI NAPOLEÒNIC: Llengua- dret- escola

Dèspota il·lustrat (NAPOLEÓ): Espanya imita i utilitza el sistema escolar de França, però d’una manera que no era correcte. Beethoven, defensava les seves idees, i ho va il·lustrar a través d’una melodia fúnebre que va composar per expressar la nostàlgia de manera simbòlica.

“En l’escola ideal, tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals” Dewey 1897: My pedagogic creed

“Els mestres som els qui, atents al desenvolupament personal i social dels infants i joves, contribuirem a fer persones i ciutadans”

Activitat 1: Concepte d’educació, educació com a realitat, educació com a necessitat, educació com a aspiració, educació com a desenvolupament, educació com a funció internacional, educació com a funció cultural, educació com a funció social. Classes d’educació.

CONCEPTE D’EDUCACIÓ:

Aproximació dialogada

L’educació són les normes i valors que hem adquirit des de petits, tenint en compte la nostra cultura i el context que ens envolta. Mai deixem de formar-nos, ja que sempre estem en contacte amb la societat. 

Definició

L'educació és un procés de socialització i culturalització de les persones a través del qual es desenvolupen capacitats físiques i intel·lectuals, habilitats, destreses, tècniques d'estudi i formes de comportament ordenades amb una finalitat social (valors, moderació del diàleg-debat, jerarquia, treball en equip, regulació fisiològica, cura de la imatge, etc.).

Classes d’educació

            Existeixen tres tipus d'educació: la formal, la no formal i la informal. L'educació formal fa referència als àmbits de les escoles, instituts, universitats, mòduls.. mentre que la no formal es refereix als cursos, acadèmies, etc. i l'educació informal és aquella que inclou la formal i no formal, doncs és l'educació que s'adquireix al llarg de la vida.

Educació com a realitat

            Argument: l’educació ens obra moltes portes, ja que ens ajuda a desenvolupar-nos com a persones. Adquirint les normes socials, pautes de comportament, la nostra cultura, etc; que són essencials per a la nostra vida. L’educació és tot, és inevitable, sempre hi ha algú que t’inculca l’educació. Encara que de forma inconscient, s’està realitzant.

Educació com a necessitat

Argument: l’educació és essencial per poder tenir uns coneixements basics per tal de construir una personalitat i uns criteris propis. A més, ascendeix social, econòmica i culturalment. Serveix per poder millorar la societat i per viure en harmonia.

Educació com a aspiració

Argument:l’educació ens permet anar evolucionant a mesura que anem adquirint nous coneixements, encara que mai acabem d’aprendre sinó que sempre ens estem formant.

Educació com a desenvolupament

Argument: tracta de anar millorant amb el pas del temps les nostres habilitats socials a partir d’adquirir nous coneixements, això ens facilita un desenvolupament òptim.

 Educació com a funció internacional

Argument: l’educació ens marca uns paràmetres culturals i socials els quals ens permeten conviure d’una manera harmoniosa i igualitària amb la resta de la societat. 

Educació com a funció cultural

Argument: la societat, el context en el qual vius o creixes et marca unes referències i costums que defineixen la teva identitat.

           

Educació com a funció social

Argument: a través de l’educació obtenim unes pautes de comportament que ens permeten interactuar amb la resta de la societat.

           

Activitat 2:  Comentar textos de Rousseau (Naturalisme) i Condorcet (Política).

ROUSSEAU

“Nacemos débiles y necesitamos fuerzas; desprovistos nacemos de todo y necesitamos asistencia, nacemos sin luces y necesitamos de inteligencia. Todo cuanto nos falta al nacer, y cuanto necesitamos siendo adultos, se nos da por la educación.

La educación es efecto de la naturaleza, de los hombres o de las cosas. La de la naturaleza es el desarrollo interno de nuestras facultades y nuestros órganos; la educación de los hombres es el uso que nos enseñan éstos a hacer de este desarrollo; y lo que nuestra experiencia propia nos da a conocer acerca de los objetos cuya impresión recibimos, es la educación de las cosas. Así, cada uno de nosotros recibe lecciones de estos tres maestros.”

Rousseau estableix que per adquirir una bona educació es necessiten tres vessants: la naturalesa, l’home i les coses. Aquests components són bàsics per a l’educació de la persona. L’ésser humà adquireix l’organisme respecte la naturalesa, uns coneixements respecte l’home i l’experimentació respecte a les coses. Per a que el nen tingui una educació i un desenvolupament propi parteix de l’experiència personal i els coneixements adquirits, ja que sempre estem en una formació constant.

CONDORCET

“Nuestra esperanza en el porvenir de la especie humana puede reducirse a tres puntos importantes: la destrucción de la desigualdad entre las naciones, los progresos de la igualdad dentro de un mismo pueblo, y, en fin, el perfeccionamiento real del hombre.

Llegará pues el día en que el sol no alumbrará en la tierra más que a hombres libres, que no reconozcan a otro señor que su propia razón (…).

Con una buena elección tanto de los conocimientos como de los métodos para enseñarlos, se puede instruir a todo un pueblo de todo lo que cada hombre necesita saber sobre la economía doméstica, la administración de sus negocios, el desarrollo de sus facultades, el conocimiento de sus derechos (…), para ser dueño de sí mismo.

La igualdad de la instrucción corregiría la desigualdad de las facultades, lo mismo que una legislación previsora disminuiría la desigualdad de riquezas. Aceleraría el progreso de las ciencias y de las artes creándole un medio favorable y multiplicando los artesanos (…). El efecto sería el crecimiento del bienestar para todos.”

L’ideal de la humanitat és arribar a que tots els homes siguien lliure pensadors, per això, la llibertat ha de predominar en l’educació i en la seva metodologia. Gràcies a aquest ensenyament lliure es llogre formar i millorar les habilitats socials de les persones. A través d’una educació lliure s’aconsegueix la igualtat entre els ciutadans.

EXERCICIS REALITZATS PER: Sonia Berlanga, Anna Esteban, Marina Gázquez i Ana Cabello.